Drets, mirant el futur

Mirar el nostre entorn, ben entrat el segle XXI i observant el que passa a moltes zones del món, ens ha de fer sentir persones afortunades: vivim en una comarca de una climatologia amable, un paisatge preciós, xarxes de comunicació que ens connecten amb tot Catalunya i molt bones connexions internacionals, tres espais naturals protegits, un sector primari notable, turisme a tota la comarca i un sector de serveis potent. Un bon hospital comarcal i centres educatius per a tots els infants i joves. No tothom arreu ho pot dir.

La gran majoria de persones que vivim a la comarca som descendents – filles, nets, besnétes, rebesnéts o més- de persones que un dia van ser empeses d’un altre lloc i van aterrar i arrelar a l’Empordà, la nostra terra, la nostra comarca. I si alguna cosa va fer possible aquest arrelament, l’amor a la llengua i a la terra, el sentiment de formar part d’un «nosaltres» va ser l’acollida que, a més de garantir les necessitats bàsiques i individuals – feina, pa i sostre (i més endavant cotxe, carreres universitàries per a filles i fills, i segones residències i tot)- va oferir a les persones que arribaven, com a les que ja hi vivien, l’horitzó d’una vida digna. Aquest és el fil que ha trenat i teixit el creixement de la nostra societat i la nostra comarca.

La prosperitat econòmica d’un territori és el resultat de l’existència de recursos primaris o secundaris, mà d’obra per a la seva transformació, xarxes logístiques per a la seva comercialització. La prosperitat social d’un territori es construeix sobre la certesa que totes les persones que hi viuen tindran la oportunitat de desenvolupar un projecte de vida digne i amb justícia a partir del seu treball i esforç. I aquesta certesa o el seu anhel, que possiblement és el que ens diferencia de la resta d’éssers animals del planeta, on que impera exclusivament la llei del més fort, es consolida ara fa 75 anys amb la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquella que resa, en el seu primer article:

«Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat».

Aquesta és la llenya que alimenta el foc de l’esperança d’una vida millor, d’assolir els objectius vitals en igualtat de condicions sense més limitació que el propi esforç en el treball o estudi, de poder pensar el que es vulgui, d’aspirar a la solidaritat de la resta de persones. Els Drets Humans són els que fan possible el progrés social al costat del progrés econòmic, els que alimenten l’esperança del progrés personal, familiar i comunitari.

La gran rellevància de la Declaració Universal dels Drets Humans no es pas la seva innovació, sinó la seva compactació i la seva amplitud, i el fet que esdevingueren d’obligat respecte arreu del planeta, amb l’acord de les Nacions Unides, l’any 1948. La nostra comarca n’ha tingut abanderats il·lustres, que proclamaren, desenes d’anys abans, els drets de les persones: Narcís Monturiol, no només l’inventor del submarí i qui dona nom a l’Institut de secundària, sinó un fervent defensor de la igualtat i la fraternitat universal, o Abdó Terradas, alcalde republicà de Figueres que va fer de la defensa de les persones desvalgudes i el dret a l’educació laica i universal com a pilar de la justícia social la causa de la seva vida.

La nostra comarca ha estat terra de pas, terra d’exili, terra de refugi, terra d’acollida. I té sentit que ho continuem sent-ho, sense renunciar a la prosperitat econòmica ni a la prosperitat i la cohesió social.

La nostra comarca, regada pels rius que baixen del Pirineu i l’Albera i aboquen a la badia de Roses, ha estat també regada de llàgrimes de gent que fugia, cal al nord o cap al sud, gent que hi va arribar per atzar o hi va poder tornar per voluntat pròpia. La nostra comarca ha estat terra de pas, terra d’exili, terra de refugi, terra d’acollida. I té sentit que ho continuem sent-ho, sense renunciar a la prosperitat econòmica ni a la prosperitat i la cohesió social.

I en aquest sentit, hi ha reptes que cal tenir especialment presents:

El manteniment dels serveis públics, com a plataforma en la que sustentar la salut, l’educació, la formació i l’accés al treball, entre d’altres. Uns serveis públics que promoguin l’accés a estudi i formació per a que les persones puguin traçar itineraris de vida independent i digna a partir del propi treball i esforç, amb igualtat d’oportunitats.

L’enfortiment de les xarxes comunitàries que més enllà de les institucions treballen per la custòdia del territori, per la llengua, pels drets civils i polítics, per l’acompanyament a les persones en situacions de vulnerabilitat. Són moltes les entitats, associacions i projectes que treballen a la nostra comarca per la defensa dels Drets Humans.

La garantia del dret a l’envelliment amb dignitat, la possibilitat de viure al nostre poble i a la nostra casa fins al final de la nostra vida si estem en condicions de fer-ho. La gran dispersió de pobles a l’Alt Empordà dificulta la prestació d’atenció i acompanyament a la nostra gent gran, mentre cases i pobles es van buidat. L’avenç en projectes d’autonomia personal ens ha d’ajudar a mantenir pobles més vius i vides més dignes fins al final. També, la generació de serveis i feina per a persones cuidadores i la vida dels nostres poble vius més enllà de ser municipis de segona residència i apartaments turístics.

La ratlla amb la Catalunya Nord

Cal també vetllar per la garantia dels Drets Humans a la ratlla que ens separa de la Catalunya Nord i que és frontera, que genera llocs de treball i prosperitat, però és també una zona d’ombra en la que es donen les situacions que les fronteres provoquen: persones atrapades a banda i banda, i aturades per lleis administratives a La Jonquera i a Portbou. També, lamentablement, dones queden atrapades en xarxes d’explotació sexual en tèrbols negocis de prostitució al peu de les carreteres. Tenim el repte generar serveis d’assistència a persones que en el trànsit malviuen i veuen vulnerats el dret a la migració i a no ser detingudes de manera arbitrària, i a no ser explotades ni esclavitzades.

I cal afegir, en els drets emergents, els dret a viure en un ambient saludable. Som una comarca privilegiada amb tres espais naturals protegits –gràcies a la feina incansable de les entitats de defensa del territori-, i cal persistir i generar els instruments que garanteixin no només la preservació dels espais protegits sinó el conjunt del nostre territori. El futur ha de passar per l’equilibri entre la protecció de la natura i la sostenibilitat en la implantació de nous cicles de generació d’energies i gestió de l’aigua i la terra, i la revisió del sistema de consum compulsiu de recursos naturals. El planeta ha entrat en situació de crisi i la nostra comarca no n’és aliena.

El planeta ha entrat en situació de crisi i la nostra comarca no n’és aliena.

No podem, però, mirar enrere i contemplar el present sense recordar el penúltim dels drets humans, amb una mirada de futur: «Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat».

Cal que invoquem el deure i el compromís de cada persona envers la comunitat, molt especialment en aquests moments en els que els llops udolen a la porta dels drets i les llibertats i sembla que la fi del món ja tingui data en agenda. Els drets que reclamem per a cadascun de nosaltres, els hem de defensar col·lectivament, avui amb dempeus i militant en la defensa de la –imperfecta, segur- democràcia. No s’hi val a invocar els drets sense assumir uns deures ni traçar una ratlla entre qui exerceix els drets i qui s’obliga amb deures, perquè són dues cares de la mateixa moneda que totes i cadascuna de les persones portem a la butxaca. El dret a la llibertat d’expressió, a l’ús de la pròpia llengua, a la participació política, a la igualtat en el treball, el dret a la justícia i a viure lliures de tota discriminació.. impliquen el deure en la defensa de tots i cadascun d’aquests preceptes, ara i aquí, en el marc del nostre territori, la nostra llengua i la nostra cultura.

Només amb la incorporació d’aquest compromís personal i col·lectiu podrem continuar aquest camí de prosperitat com a comarca dins un país que vol caminar cap a la seva independència. Fer dels drets de cadascuna de les persones que hi viuen una prioritat singular, i fer dels drets col·lectius una bandera de democràcia i llibertat. Per poder compartir una mirada d’esperança, drets, mirant el futur.

Subscriu-te per seguir llegint