Una comarca on viure i envellir dignament

De cop i volta, i com per un art d’encanteri, reps una notificació de l’empresa en la qual et comuniquen que, en una data concreta has de passar obligatòriament a la jubilació, no vol dir que no hi hagis pensat, evidentment que sí, però no deixava de ser això «un pensament» i potser també una negativa a una realitat que no t’agradava assumir, en primer lloc, perquè et sents a gust en el teu món professional i, en segon lloc, pel dol de deixar enrere feina, companys... i, per sobre de tot, la creença absoluta de falsos mites de la societat.

Associem aquesta nova etapa a l’envelliment al deteriorament físic, mental, funcional, soledat, malaltia, mal humor... uns estereotips, prejudicis i discriminacions que la societat ha anat configurant i que nosaltres ens hem anat creient i que repercuteixen negativament a la vivència de la nostra jubilació. Passada la primera etapa de satisfacció que ocupes el temps com vols, entres ja l’etapa d’adaptació on vius una resocialització i programes noves activitats socials, culturals i recreatives.

I és, en aquesta etapa, on comences a fer palès que aquests estereotips hi són i ben presents, i comences a sentir la paraula «Edatisme» en especial a les persones grans i que la comences a patir en primera persona, i comences a veure estadístiques sobre el «Maltractament a les persones grans» i especial les dones.

I tot plegat et condueix a una reflexió i a una necessitat de col·laborar i contribuir a canviar aquesta mirada negativa.

El terme «Edatisme» el va establir l’any 1968 el gerontòleg i psiquiatre Robert Butler, per referir-se a la discriminació per motius d’edat; discriminació que, amb el sexisme i el racisme, són les tres formes de discriminació més esteses dins la societat actual i porten conseqüències que poden arribar a ser l’inici d’un maltractament o afectar directament l’esperança de vida de la persona gran.

L’edatisme pot ser:

Institucional: Lleis, normatives, socials i polítiques que discriminin a la gent gran que les administracions restringeixen i perjudiquen les persones per la seva edat. (jubilació obligatòria, serveis mèdics determinats, etc.

Edatisme interpersonal: Accions i llenguatge utilitzats que propicien la creació d’estereotips negatius (infantilitzar, tractar com un col·lectiu homogeni sense tenir en compte la seva singularitat, no tenir en compte les seves opinions...)

Edatisme autoinfligit: Interioritzem valors i judicis negatius sobre les nostres capacitats

Edatisme també pot ser intencionat aprofitament de la vulnerabilitat de gent gran (estafes, bretxa digital...)

Edatisme no intencionat: actituds o idees que es produeixen sense que la persona que les fa en sigui conscient.

Si parlem del «maltractament a les persones grans i en especial a les dones» cal fer la reflexió d’on venim, pensem amb la vida a Espanya fa cinquanta anys, recordem pel·lícules o anuncis d’aquella època, la principal ocupació de la dona era ser mestressa de casa i el marit o pare l’havia d’autoritzar per actuacions com obrir un compte corrent, treure el passaport, treure el carnet de conduir i fins i tot podia disposar dels béns comuns sense consentiment de la dona.

L’educació de les dones s’enfocava a tenir les capacitats necessàries per ser bona mare i esposa. Els llibres de text i els materials didàctics incorporaven continguts i il·lustracions que potenciaven la imatge de la dona duent a terme tasques domèstiques o, en tot cas, aquelles professions que es consideraven femenines.

Sortosament, tot això ha canviat i les dones s’han anat situant en tots els àmbits professionals i de participació social, però tot i que les lleis proclamen la igualtat, la no discriminació per raó de sexe, reben la mateixa educació i els avanços aconseguits, encara existeix discriminació cap a les dones.

Tota aquesta repressió social i educativa l’han patit la majoria de les dones grans d’avui dia i, per tant, moltes de les formes de maltractament viscudes a l’àmbit de la família les consideren «normals» i/o «justificades».

És important reconèixer aquests comportaments per poder-los revertir i és necessària la implicació de la ciutadania; l’educació que, com més primerenca millor, ofereixi espais intergeneracionals; les administracions; les entitats; les empreses i els mitjans de comunicació que influeixen en la creació de la imatge pública de les persones grans, reconeixent les seves diversitats i necessitats específiques.

Des del Consell de la Gent Gran de l’Alt Empordà, formem part activa a la «Taula comarcal dels drets de les persones grans», sota la direcció tècnica de La Fundació Salut Empordà, Ajuntament de Figueres i Consell Comarcal i que està conformada en les comissions de «casos complexes», «sensibilització» i «centres socials i sanitaris».

La comissió de casos complexes: tot i que l’aposta de la taula és incidir en el bon tracte, en els drets de les persones grans, en la formació, sensibilització com la millor manera per acabar amb els maltractaments, malauradament, encara avui, ens trobem en situacions de maltractaments. En aquests casos és on intervé aquesta comissió, un equip de referència, per donar suport i assessorament als professionals i a la xarxa en casos de maltractaments complexos, sobretot posant l’èmfasi en millorar aquestes situacions, acompanyant a la persona gran i el seu entorn.

La comissió de sensibilització està conformada per escoles, instituts, universitat, entitats, gent gran... i on cada curs escolar es programen conjuntament una sèrie d’actuacions intergeneracionals educatives, de sensibilització (teatre, dansa, llegir contes, concurs de dibuix, xerrades...) amb la finalitat d’eliminar els estereotips de la gent gran i incidir en la imatge social de l’etapa de la vellesa.

Cal destacar, la caminada pels drets de les persones grans, que s’organitza el 15 de juny, dia mundial contra els abusos i maltractaments a les persones grans, amb un gran èxit de participació intergeneracional, més de 2.500 persones, a la comarca en les caminades a Castelló, la Jonquera, Llançà, Peralada, i més de 1.000 a Figueres.

La comissió de centres socials i sanitaris treballa per la prevenció dels maltractaments en aquests centres, donant a conèixer els drets en especial a les persones ateses i també als professionals que les atenen. S’està treballant per fomentar els drets i el bon tracte en tots els centres i serveis socials, tenint en compte totes les diversitats, culturals, funcionals, d’orientacions sexuals, espirituals...

Fem feina plegats amb la il·lusió de visualitzar en un futur, no llunyà, una comarca inclusiva, amiga i amable amb la gent gran, on viure i envellir dignament.

Subscriu-te per seguir llegint