Afectades pel Nolotil relaten el seu malson amb el medicament: "Porta'm a un hospital perquè m'estic morint"

Consuelo Benítez, Vanesa Vázquez i Irune Andrés van patir una agranulocitosi, una reacció que redueix els glòbuls blancs i augmenta el risc d'infeccions que poden ser mortals

Una associació ha demanat que l'analgèsic, el més venut, es retiri del mercat, però Sanitat considera que el risc de danys greus és "molt baix"

Vanesa Vázquez, afectada pel 'Nolotil'. EP

Vanesa Vázquez, afectada pel 'Nolotil'. EP

Nieves Salinas / Cristina Gallardo

És el medicament més venut a Espanya. Un clàssic contra el dolor, de prescripció mèdica, de la farmacèutica Boehringer Ingelheim. Però, per a un nombrós grup de pacients, prendre l'analgèsic Nolotil (metamizol) es va convertir en un malson. Així ho relaten Vanesa Vázquez, Irune Andrés i Consuelo Benítez a EL PERIÓDICO D'ESPANYA, del mateix grup editorial que EMPORDÀ. "Porta'm a un hospital perquè m'estic morint", li va dir Consuelo al seu marit, amb una boca plena de nafres, l'oïda supurant, els glòbuls blancs "a zero" i una febre altíssima.

Són algunes de les representades per l'Associació d'Afectats per Fàrmacs (ADAF) que, a finals d'any, demanava al Ministeri de Sanitat "prohibir la seva prescripció" pels efectes secundaris "devastadors" que causa en molts pacients. El col·lectiu ha recopilat uns 350 casos sospitosos d'agranulocitosis, una reacció adversa que redueix els glòbuls blancs i augmenta el risc d'infeccions. Ha posat en marxa accions legals contra el Govern espanyol arran de la negativa del Ministeri de Sanitat i de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) a investigar els casos notificats i a prendre mesures per a "protegir la població dels riscos d'aquest medicament".

Nolotil s'utilitza per al tractament del dolor agut moderat o intens postoperatori o posttraumàtic, de tipus còlic o d'origen tumoral. També, en els casos de febre alta que no respon a altres mesures o altres medicaments per a la febre. És el primer medicament consumit en unitats de tot el mercat farmacèutic i ocupa la segona posició en valors dins dels analgèsics antipirètics.

Casos sota sospita

No obstant això, ADAF ha identificat nombrosos casos sospitosos d'agranulocitosis que atribueix a aquest fàrmac. Francisco Almodóvar, advocat del Bufet Almodóvar & Jara, que porta el cas, afirma que "les reaccions adverses a aquest tractament han provocat sèpsiafallada multiorgànica i amputacions". Dels 350 casos sospitosos de danys, 170 són de britànics que viuen o han estat de vacances a Espanya.

La presidenta d'aquesta entitat, Cristina García del Campo, explica a aquest diari que ADAF representa a tots els afectats per Nolotil i per tots els fàrmacs en general. "És una associació amb seu a Espanya, creada per una espanyola (que soc jo) i tant espanyols com britànics i persones de qualsevol nacionalitat en formen part. És important que això quedi clar, perquè sempre es pensa que ADAF és una associació de britànics que s'estan queixant perquè els donen Nolotil i no és així en absolut", precisa.

Incidència "molt baixa"

"Hi ha molts espanyols afectats per Nolotil i ells són els primers que volen que es retiri del mercat", continua la responsable de l'entitat. Però, malgrat les accions legals empreses, Nolotil continuarà dispensant-se a les farmàcies. El Ministeri de Sanitat no ha acceptat la reclamació de l'Associació. Així s'indicava el desembre passat.

L'AEMPS va realitzar una nova avaluació del fàrmac i, com a conclusió preliminar, al desembre, va determinar que la incidència d'agranulocitosi entre les persones que prenen aquest fàrmac és "molt baixa", en el rang d'1 a 10 casos per milió d'usuaris "en una població de pacients representativa de la pràctica clínica real a Espanya, inclosos pacients que estaven en tractaments durant diverses setmanes".

Blisters de Nolotil.

Blisters de Nolotil. / Freepik

Des de l'Associació d'Afectats, s'insisteix en la seva perillositat i en les reaccions adverses que ha provocat, com s'ha dit, en unes 350 persones. "Gairebé tots els casos sospitosos que he anat recollint aquests anys són principalment d'entre 2014 i 2023. N'hi ha algun d'abans (el primer que tinc és del 1996), però la majoria són entre el 2014 i el 2023. En particular entre el 2016 i el 2023", precisa la presidenta de l'associació.

Els testimonis

Casos com el que, des de Pollença (Mallorca), relata Vanesa Vázquez, auxiliar d'infermeria. Tot va començar quan va contreure covid, el gener de 2021. A partir d'aquí, relata, va començar a tenir el típic mal de coll, faringitis... I va començar amb febre. "Em deien que tenia covid persistent. M'ho creia, perquè feia poc que l'havia passat", compte. El 18 de gener torna amb febre a l'hospital, el d'Inca. Segueix amb el seu malestar. Ja llavors, el metge de capçalera li recepta el medicament, en ampolletes i en pastilles, per a baixar la febre, perquè amb altres medicaments no baixaven les dècimes. "Vaig anar moltes vegades a l'hospital, em donaven ibuprofèn i a casa. Al febrer vaig tornar amb llagues bucals i febre". Insistien que tenia covid persistent, encara que ella diu que no li van fer cap prova per a diagnosticar-lo.

Vanesa mai havia pres Nolotil; ho associava a un fàrmac que els dentistes donen per al mal de queixal

Vanesa mai havia pres Nolotil. Ho associava a un fàrmac que els dentistes donen per al mal de queixal. L'afectada va estar més d'un mes amb febre. No remetia amb res. Ja al febrer d'aquell any, una metge d'Urgències va veure el seu historial de visites a l'hospital i va decidir fer-li un hemograma. Va dir que el que tenia era agranulocitosi (també coneguda com a neutropènia), una malaltia de la sang que es produeix quan el recompte de granulòcits sanguinis és baix (neutròfils, eosinòfils i basòfils) i disminueix la capacitat del cos de combatre els gèrmens, i amb això, les infeccions.

Vanesa anava cada dos per tres a Urgències de l'hospital "perquè tenia febre i no tenia forces ni per a menjar", descriu. Tenia llagues a la boca que no li deixaven empassar res. Quan el 8 de febrer li van fer la prova, el metge li va dir que estava amb els leucòcits en valors molt baixos. "Ja de seguida em van posar en aïllament. Dit pel metge: 'Qualsevol bitxo, et mata'. Creien que era leucèmia. Vaig estar tres dies esperant resultats. Fatal. Tenia butllofes a tota la pell. No podia moure'm, la febre que no remetia. I encara sort que no em van posar Nolotil en vena, que és molt comuna als hospitals quan entres per Urgències".