Salut per a tothom, és hora d’actuar

Aquesta és una frase que en llegir-la ens envia un senyal d’alerta. És contundent i alhora també té un significat precís i concret. Ens deixa entreveure, ja, que som davant d’una situació d’iniquitat en el camp de la salut. Ens assenyala que, en aquests moments, no tothom té garantit el dret al seu accés i que hi ha diferències entre països i també dins d’un mateix país, perquè n’hi sol haver també segons la zona on es viu. Tot i que ja ho vàrem dir dies enrere, recordarem que la salut és un dret universal. Tot i que encara ara, l’any 2023, ni la salut ni els serveis sanitaris estan a l’abast de tothom i això no és just, però és modificable.

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va determinar la necessitat d’accelerar les passes i els processos per aconseguir una cobertura sanitària universal. I també va determinar que cada any el dia 12 de desembre, fos un dia per recordar que totes les persones, en qualsevol lloc del món, havien de tenir garantit l’accés a uns serveis sanitaris de qualitat i assequibles. Una de les finalitats d’aquesta commemoració és també la d’augmentar la conscienciació de la necessitat de garantir uns sistemes de salut sòlids, resilients i que donin una cobertura sanitària universal.

Encara ara hi ha milions de persones, arreu del món, sense accés al sistema sanitari. Arran de la pandèmia de la covid-19, aquestes mancances encara s’han fet més evidents. La pandèmia evidenciar la importància i la urgència de disposar d’un sistema sanitari de qualitat i de caràcter universal. El lema d’aquest any per tractar aquest tema, és el de: Salut per a tothom. És hora d’actuar.

I la bona salut, implica molts aspectes diferents, i, per descomptat, per tenir una cobertura sanitària universal. Perquè la bona salut és una de les bases de les societats i economies sanes i ens porta a aconseguir un dels objectius de desenvolupament sostenibles (ODS). Del que parlàvem dies enrere. Però, actualment, la meitat de la població mundial no té encara accés als serveis sanitaris essencials, i al voltant de 2.000 milions de persones tenen problemes econòmics provocats per les despeses sanitàries directes. I això, evidentment, afecta encara més les persones que viuen en una pobresa extrema. Però des de la concreció dels ODS, l’any 2015, tant l’expansió de la cobertura dels serveis sanitaris com el de la protecció financera, s’han estancat i deteriorat. La pandèmia de la covid-19 ha fet retrocedir el seu assoliment i ha fet evident el gran impacte d’aquesta mancança de serveis.

Tot i que se sap que el paper dels serveis sanitaris no són els que tenen un pes més gran en garantir la salut, perquè el 80% dels factors que la mantenen estan fora d’ells, és innegable la seva importància, tant pel que fa al pes específic que tenen la promoció de la salut, els programes d’educació per a la salut, la prevenció, el tractament de malalties i la rehabilitació.

Un dels objectius a assolir en l’agenda 2030 és la millora en l’atenció, no només de la qualitat, sinó també de l’accessibilitat i dels serveis sanitaris. La cobertura sanitària universal és un element important per fer desaparèixer algunes de les desigualtats modificables en salut.