Dia Mundial de l’Alzheimer: Com prevenir la primera causa de discapacitat en les persones grans?

Tal és així que segons les dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), el 60% dels casos de demència tenen un diagnòstic d’Alzheimer. I només a Espanya hi ha uns 800.000 pacients.  

Com explica el doctor Juan Fortea, coordinador del Grup d’Estudi de Conducta i Demències de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN): 

• «L’Alzheimer és una malaltia que es caracteritza per produir de manera gradual i progressiva la pèrdua i mort de neurones, cosa que condueix al deteriorament de les funcions cognitives alterant la capacitat funcional i produint una gran discapacitat i dependència».

«I tot i que és cert que l’evolució de la malaltia d’Alzheimer segueix un patró més o menys predictible, la realitat és que en cada persona és diferent i depèn molt tant de l’edat en la qual es manifesti, com de la genètica, hàbits de vida i de molts altres factors entre els quals s’inclou la història clínica de cada pacient».

Origen de l'alzheimer

Són moltes les investigacions dirigides a localitzar l’origen de l’Alzheimer, i tot i que encara no es tenen certeses, tot apunta que té un origen multifactorial.

Els experts expliquen que sembla que hi estan implicats diferents processos com l’acumulació de certes proteïnes cerebrals, neuroinflamació, immunitat, canvis vasculars, genètica... que predisposen que certes persones la desenvolupin.

Un detall important és que la genètica sembla tenir poc pes en aquesta patologia, ja que els casos hereditaris són rars i només suposen l’1% del total dels casos.

40.000 casos diagnosticats cada any

Les xifres que ofereix la SEN sobre el desenvolupament de l’Alzheimer són preocupants, ja que cada any es diagnostiquen a Espanya uns 40.000 nous casos, dels quals més del 90% corresponen a persones de més de 65 anys. 

I és que les probabilitats de desenvolupar aquesta malaltia augmenten de forma exponencial amb l’edat, i també amb el pas del temps, ja que veiem com es duplica, cada cinc anys, la proporció de persones que pateixen aquesta malaltia. 

Així, mentre que el nombre de nous casos diagnosticats de malaltia d’Alzheimer en persones d’entre 65 i 70 anys és d’entre 1 a 3 persones a l’any per cada 1.000 habitants, ascendeix fins als 14-30 casos per cada 1.000 en persones d’entre 80 i 85 anys. 

Malgrat aquestes dades, l’especialista en neurologia aclareix que «si bé és cert que l’edat és el principal factor de risc per desenvolupar la malaltia d’Alzheimer, és important assenyalar que aquesta malaltia i els seus símptomes no formen part de l’envelliment normal del cervell». I com assenyala el doctor Juan Fortea:

• «Es tendeix a pensar que és normal que una persona, amb els anys, perdi memòria i capacitats cognitives. Però això és una idea errònia que només ajuda que la malaltia d’Alzheimer estigui infradiagnosticada. En la SEN estimem que més del 50% dels casos que encara són lleus encara estan sense diagnosticar».

«És per tant important identificar i diagnosticar de forma precoç tots els pacients, perquè això possibilita iniciar teràpies farmacològiques i no farmacològiques destinades a millorar els símptomes d’aquests malalts, cosa que fa que es pugui augmentar la seva qualitat de vida certs anys més, i també permet incrementar el nombre de pacients que poden participar en estudis d’investigació o assajos clínics de nous fàrmacs, una cosa que és molt necessària».

Alimentació, exercici físic i gesitó de l'estrès claus per a la prevenció

Un dels aspectes més complicats d’aquesta malaltia és que no té tractament curatiu. Tanmateix, els experts insisteixen que pot prevenir-se amb un estil de vida saludable. 

Així ho assegura la doctora Daniela Silva, geriatra i responsable de la Unitat d’Assistència Mèdica a Domicili de Vithas Internacional, qui exposa que el desenvolupament d’aquesta patologia es deu en gran manera a l’estrès oxidatiu i la neuroinflamació. 

• «Sabem que una adequada alimentació, fer exercici o tenir una bona gestió de l’ansietat, entre altres hàbits de vida, són molt importants per a la prevenció d’aquesta malaltia».

Sobre aquest punt, l’especialista explica que l’estrès oxidatiu es produeix quan el cervell s’exposa a radicals lliures, molècules inestables que sorgeixen durant el metabolisme normal de les cèl·lules i que han de rebutjar-se. 

«Quan no es fa, aquestes causen dany en l’ADN i degeneració de les neurones», apunta la doctora que assenyala que, «per contrarestar la presència d’aquesta sobreproducció de radicals lliures al cervell és important l’activitat física o l’alimentació».

En aquest sentit, la doctora apunta que diversos estudis epidemiològics recolzen la hipòtesi que l’activitat física pot alentir la progressió de l’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives. 

• «Diverses investigacions al voltant del món conclouen que fins a un 21% de casos d’Alzheimer poden ser atribuïts al sedentarisme. Això fa que de l’activitat física sigui una eina poderosa per reduir el risc de patir aquesta malaltia».

Per tot això, des de la SEN ofereixen algunes claus per retardar i fins i tot evitar l’aparició de l’Alzheimer: 

• Mantenir-se intel·lectualment actius (llegir, fer crucigrames...).
• Fomentar un bon estat d’ànim.
• Conservar el contacte personal amb amics i familiars.
• Abandonar el consum de l’alcohol i tabac.
• Realitzar exercici físic.
• Mantenir un pes saludable.
• Seguir una dieta adequada.
• Controlar la diabetis i la hipertensió arterial.
• Corregir la pèrdua d’audició.
• Evitar els traumatismes cerebrals.
• Evitar l’exposició a la contaminació ambiental. 

La relació entre la diabetis i l'Alzheimer

Menció a part mereix la relació entre l’Alzheimer i la diabetis. La doctora Silva destaca que la resistència a la insulina a nivell cerebral sembla jugar un paper important en el desenvolupament i la progressió de l’Alzheimer. 

Alguns estudis han trobat que les persones amb diabetis tenen fins a un 65% més risc de desenvolupar Alzheimer comparats amb persones sense diabetis.

«Es creu que això passa per un augment en el nivell d’estrès oxidatiu generat parcialment pels nivells elevats de glucosa i insulina en sang, com passa en la diabetis tipus 2. L’anterior altera la funció mitocondrial, funció cognitiva i la memòria», explica.

Addicionalment, s’ha trobat que l’edat a la qual es diagnostica la diabetis també té un impacte significatiu en el risc de desenvolupar demència.

Un estudi del Regne Unit publicat el 2021, va fer seguiment a més de 10.000 pacients durant una mitjana de 31 anys i va trobar que, a més d’haver-hi una associació entre la diabetis i el risc de patir Alzheimer, l’esmentat risc augmenta quan la diabetis es diagnostica en edats més joves.