«Tan bon punt es va acabar el primer confinament i ens van deixar sortir del municipi, la primera cosa que vam fer va ser anar a Roses per resseguir el camí de ronda entre el port pesquer i la platja de Canyelles. Va ser un alliberament, com tornar a néixer». Qui així s’expressa és la figuerenca Núria Cortada, mare de dos fills en edat escolar. El seu no és un cas únic. Molta altra gent de la comarca ha fet d’aquest tram de costa una de les seves destinacions preferides a l’hora de sortir a caminar «per estirar les cames i, a la nostra manera, fer una mica d’esport».
L’economista francès Florian Vergés, jubilat des de fa anys, també ha trobat en aquest tram del camí de ronda el seu espai de retrobament amb la salut. «Un ja té una edat. La primera recomanació del metge sempre és ‘caminar molt i, si és possible, baixar i pujar l’escala, res d’ascensors’. Em vaig prendre aquest consell al peu de la lletra i aprofito el camí que passa pel Far i arriba a Canyelles. Està molt ben condicionat i ho té tot: paisatge, trams planers, escales, rampes i sempre trobes algú, mai estàs sol».
Hi ha qui fa d’aquest camí el seu punt de sortida cap a una ruta més ambiciosa per arribar a l’Almadrava, Falconera, Montjoi i Norfeu. D’altres es conformen a ser més prudents, sobretot si la preparació física no acompanya prou. «Quan venim en colla amb la mainada, sovint passa que ells corren amunt i avall i acaben fent la mateixa ruta que nosaltres tres o quatre vegades», afegeix Núria Cortada.
Fer el recorregut a un ritme alt ajuda a enfortir les cames i la seva circulació. «En ple hivern, pots sortir del port abrigat com un esquimal i quan ets poc després del far ja et trauries la jaqueta, sobretot si fa solet», diu Florian Vergés. El seu amic Pep Cortés l’acompanya de tant en tant. Ell sí que surt per córrer, encara que ja voreja la setantena i reconeix que «la prudència em fa ser selectiu a l’hora de triar per on vaig i ho faig a mig gas. M’agrada sortir del port esportiu i arribar fins a l’Almadrava. Pel camí sempre trobo gent coneguda, però ens saludem i prou. Cadascú va a la seva». Això sí, té una queixa: «molta gent també fa aquest camí per passejar el gos, que em sembla fantàstic, però sempre hi ha algú que oblida recollir els regalets». Per a la tornada, els qui no van prou preparats, tenen un lloc d’aturada i refresc a l’aparcament del segon moll, a tocar la platja dels Palangrers. Allà hi ha una font «que apaga totes les sets».
