Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) s'han convertit en uns dels problemes de salut mental que més han augmentat en els últims anys.
A Espanya, segons dades de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), existeix una prevalença d'entre el 4,1% i el 6,4% en les joves de 12 a 21 anys i té un clar perfil femení: 9 de cada 10 persones que pateixen aquests trastorns són dones.
I la pandèmia no ha fet més que agreujar el problema. Arran del confinament, els casos de TCA han augmentat un 20%, segons xifres de Fundació Fita. Preocupa, a més, l'edat cada vegada més primerenca a la qual es manifesten aquests trastorns.
El major temps d'exposició a les tecnologies i xarxes socials durant el confinament i l'impacte de la pandèmia en la salut mental, especialment dels adolescents, són algunes de les raons que expliquen aquest increment.
Origen multifactorial
«La insatisfacció amb la imatge personal i el desig de canviar-la sol ser un dels símptomes que mostren aquests trastorns alimentaris, no obstant això, es tracta de problemàtiques l'origen de les quals és multifactorial (emocional, personal, familiar, sociocultural, etc.) i presenten nombroses causes subjacents que fan que la seva intervenció sigui complexa i no es limiti només al símptoma detectat», explica Raquel Velasco, psicòloga de BluaU de Sanitas.
“De manera general, els trastorns de conducta alimentària solen estar relacionats amb moltes variables diferents, entre elles, trobem, característiques personals de l'individu, capacitat de regulació emocional, autoconcepte, entorn familiar i social. Per això, trobem que perquè el tractament sigui eficaç necessitarem manejar molts d'aquests factors subjacents», matisa l'especialista.
No obstant això, el món digital encoratja en certa manera la proliferació d'aquests trastorns, en particular, entre els joves que mostren especial vulnerabilitat.
Xarxes socials: factor de precipitació i risc
«Encara que anteriorment es comenta que darrere d'aquests trastorns de conducta alimentària, hi ha altres factors dels quals no es parla tant que poden jugar un paper molt important, és cert que, les xarxes socials actuen com un factor de precipitació i de risc important per a l'aparició d'aquests problemes. Sobretot, en l'etapa de l'adolescència, en la qual, els nostres adolescents estan molt centrats en buscar l'acceptació i admiració del seu grup d'iguals. D'aquesta manera, intentaran imitar els cànons de bellesa irreals que marquen tendència en les xarxes», afirma la psicòloga de Sanitas.
Senyals d'alerta
En la majoria dels casos, hi ha alguns senyals habituals que poden ajudar a identificar un possible trastorn de conducta alimentària, entre ells:
- Obsessió pel menjar.
- Canvis en la seva forma d'alimentació.
- Menjar sols, sense que ningú els vegi.
- Augment de la impulsivitat i falta de control amb alguns aliments.
- Conductes de compensació com fer molt d'exercici per la ingesta realitzada o privació d'alguns menjars.
- Estats d'humor inestables.
Més enllà de l'anorèxia i la bulímia
Quan ens referim a trastorns de la conducta alimentària solem associar-los a malalties com l'anorèxia o la bulímia, en les quals les persones afectades restringeixen el menjar o recorren al vòmit com a simptomatologia més evident. Però existeixen un altre tipus de trastorns relacionats amb l'alimentació.
Per exemple, la vigorexia (necessitat de guanyar greix magre i una distorsió de la imatge corporal) o la ortorexia (una obsessió pel menjar sa que interfereix en la seva vida diària). Aquestes patologies també s'han vist atiades per les xarxes socials i el moviment fitness que acumula milions de seguidors.
«Hem d'estar vigilants respecte a la influència i impacte de les xarxes socials ja que poden ser detonants d'uns certs comportaments problemàtics de salut mental i generadors d'una relació negativa amb l'esport, amb el menjar i el nostre cos», assenyala Raquel Velasco.
Conductes com per exemple el dejuni intermitent en persones amb una certa predisposició psicològica poden ser detonants de TCA pel que es recomana que aquestes pautes sempre siguin realitzades a través d'un professional nutricional que faci seguiment.
«En persones amb una certa simptomatologia psicològica de base, realitzar aquest tipus de conductes com el dejuni intermitent poden desembocar en una relació patològica amb la seva alimentació, la seva salut física i la imatge del seu cos», afirma l'especialista.
