Els somnàmbuls poden trobar-se en estat de vigília i sota els efectes del son profund al mateix temps, gràcies a les característiques úniques del seu sistema nerviós autònom. Aquesta estranya patologia incideix només en el 4% de la població de el planeta, però pot ser perillosa i impedir un bon descans. El somnambulisme afecta només a el 4% de la població adulta a escala global, però pot ser especialment perillós en certes situacions, a més d'impedir un descans veritablement reparador.
Ara, un nou estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Montreal, al Canadà, ha descobert que, en comparació amb els adults sans, el sistema nerviós autònom dels somnàmbuls presenta característiques úniques: els somnàmbuls poden presentar evidència tant de vigília com de son profund al mateix temps. Els resultats indiquen la presència d'un sistema nerviós autònom alterat durant el son profund dels somnàmbuls, que generaria els esdeveniments típics de la malaltia. Les troballes podrien servir per utilitzar noves teràpies farmacològiques destinades a regular aquest fenomen.
D'acord a un article publicat a Frontiers, tot i que el somnambulisme és un tema àmpliament treballat pels neuròlegs i altres especialistes, les seves causes més profundes segueixen sent encara un misteri. Es creu que pot tenir un origen genètic, però se'l relaciona habitualment amb el cansament, l'ansietat i la falta de son. També pot estar motivat pel consum excessiu d'alcohol.
El somnambulisme i els seus perills
Es tracta bàsicament d'interrupcions anormals de la son, en les quals la persona s'aixeca del llit, camina sense rumb i fins pot realitzar accions summament perilloses, com escapar per una finestra. Al costat dels perjudicis que genera en termes de pèrdua de descans diari, s'ha d'intentar solucionar perquè pot derivar en lesions i accidents. De vegades, els afectats poden tornar-se agressius contra altres persones.
Es manifesta durant la fase de la son de moviments oculars no ràpids (NREM), que ocupa al voltant del 75% del temps de son total i està composta per diverses etapes de son progressivament més profund. En contraposició amb la seva baixa incidència en la població adulta, el somnambulisme es presenta en major mesura en els nens i nenes menors de 10 anys.
Vigília i son a el mateix temps
En el nou estudi, els especialistes van analitzar com el sistema nerviós autònom, monitoritzat mitjançant la freqüència cardíaca, influeix en el somni profund dels somnàmbuls. Per obtenir els resultats buscats, van treballar amb participants somnàmbuls que van ser sotmesos a una polisomnografia, que en termes generals és una prova de múltiples paràmetres utilitzada en l'estudi de la son.
Els resultats mostren que el sistema nerviós autònom dels somnàmbuls presenta condicions molt especials: es concreten estranyes interaccions entre el somni profund i la vigília. Això vol dir que la persona pot mostrar indicadors corporals d'activitat normal, com si estigués activa i desperta, i a el mateix temps evidenciar els processos relatius a una etapa de son profund.
Els científics creuen que aquestes anomalies nervioses poden ser les que motiven els episodis de somnambulisme, en els quals els afectats realitzen activitats físiques típiques d'una persona en estat de vigília, com caminar o obrir portes, però de la mateixa manera es mantenen profundament adormides.
Relaxació durant el son profund
No obstant això, el punt cridaner de les conclusions a què van arribar els investigadors és que en la faceta de son profund dels somnàmbuls es registra un major nivell de descans i repòs de les funcions fisiològiques del que es pensava prèviament. Es creia en principi que els somnàmbuls no arribaven aquestes condicions durant el son profund i que, per contra, estarien predisposats a una major activitat i nivell d'excitació, fins i tot durant el son profund.
Tot i que les alteracions de sistema nerviós autònom s'inclouen en els somnàmbuls aquest «doble estat» de vigília i son, ara se sap que també poden desenvolupar els nivells de relaxació inherents a la son profund. Més enllà de les incògnites que suscita aquest descobriment al voltant de l'origen de l'somnambulisme, a el mateix temps podrà ser utilitzat per desenvolupar noves estratègies de control i tractament.
