Cada dia fem servir plastificants a través d'objectes quotidians com les ampolles d'aigua, després es filtren als aliments i deterioren el sistema nerviós. S'ha comprovat en peixos i segurament passa també en humans.
Els plastificants que es troben en molts objectes que fem servir cada dia poden causar dany cerebral sever, segons un estudi publicat a Nature.
Els plastificants són substàncies que s'incorporen a un material plàstic per augmentar la seva flexibilitat i facilitar la seva transformació.
Biòlegs de la Universitat de Bayreuth, Alemanya, van demostrar que fins i tot petites quantitats de plastificants poden interferir amb la transmissió de senyals en les cèl·lules nervioses del cervell dels peixos.
Els investigadors consideren molt probable que els plastificants tinguin un efecte similar en el cervell dels humans adults.
Aquesta investigació ha dedicat especial atenció a uns plastificants específics coneguts com a bisfenols, que es troben presents en envasos d'aliments i fins a 2011 (que van ser prohibits a la UE) en les tetines dels biberons. També s'usen en la fabricació de les ampolles d'aigua i fins i tot de les joguines.
Un d'aquests bisfenols, anomenat bisfenol A (BPA), és un conegut disruptor endocrí, capaç d'alterar l'equilibri hormonal dels organismes i de fer mal al sistema digestiu.
També es creu que BPA té efectes sobre la salut del cervell i la pròstata de fetus, nadons i nens, així com que pot afectar la pressió arterial perquè es filtra als aliments.
Confirmat
La investigació dels científics alemanys ha pogut determinar que BPA té efectes més greus sobre les neurones del que es pensava fins ara.
També que altres plastificants com el bisfenol S (BPS) són igualment perillosos i poden causar dany permanent al sistema nerviós.
Els efectes nocius d'aquests bisfenols sobre el cervell afecten sobretot al delicat equilibri entre les diferents funcions neuronals: mentre que algunes cèl·lules cerebrals transmeten senyals que desencadenen un estat d'excitació en les cèl·lules posteriors, altres cèl·lules cerebrals tenen la funció d'inhibir les cèl·lules posteriors.
La coordinació de l'excitació i la inhibició és essencial per a un sistema nerviós central intacte i és la que es veu més afectada per BPA i BPS, ha determinat aquesta investigació.
Tots dos plastificants influeixen en el potencial d'acció de les neurones: alteren la transmissió química i elèctrica de senyals a través de les sinapsis i interrompen els circuits que són importants per a la percepció i el processament dels estímuls acústics i visuals.
Amb peixos de colors
L'equip va detallar les seves troballes mitjançant experiments amb peixos de colors. La seva atenció es va centrar en el tipus més gran de cèl·lules nervioses dels peixos, conegudes com a cèl·lules de Mauthner.
Aquestes cèl·lules són neurones gegants situades al bulb raquidi de peixos i amfibis, la funció és coordinar els moviments natatoris i el reflex de fugida en aquests animals.
Aquestes neurones juguen un paper vital per als peixos, processant tots els estímuls sensorials, fins i tot quan els depredadors són a prop. Desencadenen reaccions d'escapament que salven vides.
Durant l'evolució, aquestes neurones es tornen particularment robustes i generalment poden compensar el dany sofert per qualsevol circumstància i mantenir les seves funcions.
Els investigadors van descobrir que, amb només un mes d'exposició a BPA o BPS, la funció neuronal d'aquests peixos va resultar completament alterada.
També al cervell madur
Una altra constatació encara més alarmant: els investigadors van poder comprovar que tant el BPA com el BPS poden afectar la funcionalitat en el cervell madur.
Aquest descobriment és una novetat, perquè fins ara se sabia que els plastificants citats afectaven el desenvolupament dels cervells de les cries.
"Les troballes obtingudes a través d'estudis sobre cervells de peixos justifiquen l'avaluació que el BPA i BPS també poden danyar seriosament el cervell d'humans adults. En aquest context, és essencial que la ciència i la indústria desenvolupin nous plastificants per reemplaçar aquests bisfenols, que no són segurs per a la salut humana", assenyala un dels investigadors, Peter Machnik, del Departament de Fisiologia Animal de la Universitat de Bayreuth, en un comunicat.
A partir d'aquests resultats, l'equip de científics demana el desenvolupament de productes alternatius que no comportin riscos per al sistema nerviós.
A més, creuen que la seva tècnica amb peixos de colors podria ser una eina valuosa i econòmica per provar com els nous plastificants afecten les cèl·lules cerebrals.
