Encara que ara mateix el coronavirus acapari la nostra atenció diària, no és la primera vegada que un virus provoca una pandèmia i posa el món del revés. A principis dels anys 80 del segle passat, l'aparició del Virus d'Immunodeficiència Adquirida, el VIH, va provocar un veritable tsunami sanitari.

Des de llavors el VIH ha infectat a 70 milions de persones a tot el món i ha matat uns 32 milions.

I encara que des de l'any 1996, gràcies al desenvolupament dels antiretrovirals, el VIH ha deixat de ser una malaltia mortal, encara no es disposa d'una vacuna efectiva.

Així que, gairebé 40 anys després de la seva irrupció, la SIDA continua sent un important problema de salut pública perquè el nombre de persones que són infectades per un malalt no tractat és de 2 a 4. És a dir, la capacitat de reproducció del VIH està per sobre de la de la grip o l'ébola.

Si alguna cosa ha calat en la població amb la pandèmia del coronavirus és que protegir-nos del SARS-COV2, és protegir als altres. Peo desgraciadament sembla que aquesta conscienciació no ha funcionat igual amb el VIH.

I és que, mancant vacuna, la millor manera d'acabar amb el virus de la SIDA és la seva detecció precoç.

Els experts estimen que al nostre país hi ha entre 135.000 i 170.000 infectats per VIH, dels quals el 14% no estan diagnosticats, desconeixen que són portadors del virus i són els principals responsables de les noves transmissions del virus.

L'objectiu del Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/Sida (ONUSIDA) per a aquest any 2020 era aconseguir tres objectius al 90%

  • Que el 90% de les persones que viuen amb el VIH estiguin diagnosticats.
  • Que 90% de les quals ho estiguin rebin tractament.
  • Que el 90% dels qui es troben en tractament per al VIH aconsegueixin la supressió de la càrrega vírica perquè el seu sistema immunitari romangui fort i no presentin més infecció.

A Espanya s'han aconseguit els objectius al 90% quant al tractament i a la supressió de la càrrega vírica, però encara queden molts pacients per diagnosticar.

La no detecció del virus no sols pot provocar un pitjor pronòstic i una pitjor qualitat de vida per al malalt, sinó que constitueix, a més, una perillosa bossa de reinfeccions. Perquè una persona portadora de VIH sense diagnosticar té una capacitat de transmissió cinc vegades major que un diagnosticat.

Segons les dades del Ministeri de Sanitat, gairebé la meitat dels pacients (un 47,6%) han rebut un diagnòstic tardà.

Què és el VIH?

VIH significa virus d'immunodeficiència humana. El VIH és un retrovirus que infecta les cèl·lules del sistema immunitari humà destruint-les o danyant-les. D'aquesta manera va produint una progressiva disminució del sistema immunitari, o cosa que és el mateix, va deixant al malalt sense defenses i perillosament exposat.

Les persones amb immunodeficiència són molt més vulnerables a un ampli nombre d'infeccions i càncers, la majoria dels quals són rars entre persones sense immunodeficiència.

Els símptomes de la infecció per VIH es desenvolupen en 3 fases:

La primera fase passa inadvertida en la major part de les ocasions. Es produeix entre les 2 i 4 setmanes posteriors a la infecció i pot provocar símptomes molt semblants als d'una grip.

En la segona fase, denominada crònica, el retrovirus continua infectant les cèl·lules, encara que de manera molt lenta. En aquesta fase és clau la medicació amb antiretrovirals. Si el pacient segueix un tractament de manera correcta i se sotmet a controls periòdics, pot cronificar la infecció i no desenvolupar mai la SIDA.

En la tercera última fase el virus s'ha multiplicat de manera exagerada i les defenses immunològiques del pacient no són capaços de respondre. Com a conseqüència el pacient desenvolupa diferents malalties i tumors a les quals el seu organisme no podrà fer front, provocant la seva defunció. Aquesta fase es denomina avançada o de SIDA.

L'objectiu dels especialistes en VIH per a l'any 2030 és completament ambiciós: acabar amb el Virus d'Immunodeficiència Adquirida.

Segons els models epidemiològics, aconseguir detectar un 95% dels casos, tractar un altre 95% i reduir la carregar viral del 95% dels infectats, permetria que el virus entrés en remissió espontània i finalment desapareixeria.

Però no oblidem que tots aquests objectius que tan bé sonen a Occident, i en els quals tant estem avançant, no es desenvolupen igual en molts països en els quals la SIDA continua sent una malaltia mortal que afecta milions de persones. Allí no ha deixat de ser una ‘pandèmia mortal’.