Els respiradors s'han convertit en un dels protagonistes d'aquesta pandèmia i són moltes les persones que han conegut la seva existència gràcies a la Covid-19. Es tracta de ventiladors que ajuden a respirar a el cos humà quan aquest per si sol no pot.

"Es tracta d'un equip que permet realitzar un procediment de substitució temporal de la funció respiratòria normal realitzada en aquelles situacions en què aquesta, per diversos motius patològics, no compleix amb els objectius fisiològics que li són propis", explica en una entrevista amb Infosalus, el head of services en Dräger Iberia (companyia de tecnologia mèdica i seguretat) i expert en aquestes màquines, Daniel Fisac.

Així, indica que l'objectiu de la ventilació és mantenir al pacient amb la seva funció respiratòria conservada al màxim mentre el trastorn patològic persisteixi, i el temps suficient per poder tractar la causa que ha originat el seu fracàs respiratori. Al seu torn, necessita que un respirador d'evitar o corregir la retenció de CO2, corregir la hipoxèmia (falta oxigen) millorant el transport d'aquest, a més de reduir el treball respiratori del pacient.

En aquest context de pandèmia, Fisac, que durant 15 anys ha estat responsable de l'àrea de cures respiratòries en Dräger Amèrica llatina i Europa, destaca que els respiradors estan sent vitals en la crisi sanitària de la Covid-19 perquè un "percentatge important" de pacients que ingressa a l'UCI amb la infecció precisa de ventilació mecànica, ja que desenvolupen una pneumònia que pot acabar en una Síndrome del Distress Respiratori Agut (SRDA), una patologia que ha de ser tractada amb ventilació mecànica; d'aquí la necessitat d'usar un respirador artificial.

"Aquest aparell permet donar al pacient una assistència ventilatòria adaptada a les seves necessitats en funció de la seva patologia concreta. Hi ha diferents formes de donar aquesta assistència a través del que anomenem 'modalitats ventilatòries', que permeten al clínic oferir diferents teràpies i estratègies ventilatòries, ja siguin per pressió o per volum ", matisa l'expert en respiradors.

Segons la seva opinió, és important destacar que alhora que es ventila al pacient es protegeix en la mesura del possible al pulmó ventilat, evitant generar lesions induïdes per la ventilació. "Per a això, els respiradors compten amb sistemes de seguretat, sensors, i informació que ajudaran al clínic a proporcionar una ventilació el més efectiva i segura possible. Igualment, el respirador compta amb mecanismes capaços de detectar activitat respiratòria espontània dels pacients, adaptant-se a les seves necessitats, i facilitant així la ventilació mecànica ", afegeix.

En concret, puntualitza que els respiradors d'avui en dia es componen de diversos elements: bloc pneumàtic, bloc electrònic i sistema de control; tot controlat per microprocessadors i gestionat per un programari.

Pautes de funcionament

Sobre com funcionen, Fisac sosté que l'objectiu és ventilar al pacient mitjançant la introducció d'un gas, a una concentració determinada d'oxigen, en el pulmó d'una manera mecànica. "El gas s'introdueix a través d'una pressió positiva generada pel ventilador, en una fase anomenada 'inspiratòria', i aquest es reparteix pel pulmó per després sortir de nou en una altra fase anomenada 'espiratòria'", detalla.

Mitjançant un subministrament extern de gasos medicinals d'oxigen i aire medicinal, el responsable de Dräger Iberia assenyala que el respirador genera una concentració determinada del gas, a través del 'mesclador intern', que posteriorment és subministrada al pacient. "Per mitjà d'un sensor d'oxigen el respirador controla en tot moment que la barreja aportada es a la correcta. Hi ha diverses formes de ventilar al pacient que vénen determinades pels anomenats "modus ventilatoris", postil·la.

D'aquesta manera, subratlla que el ventilador actuarà segons els ajustos realitzats pel personal clínic i la seva resposta variarà en funció de l'estat del pacient, així com la seva assimilació a la ventilació mecànica. Per a això, recorda que els respiradors estan dotats d'una sèrie de sensors que permeten mesurar la resposta del pacient i donar informació sobre l'estat de la seva mecànica pulmonar.

El també col·laborador de l'European Society of Intensive Care Medicine (ESICM), la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), i de la a Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (SEMICYUC) apunta que, en cas de necessitat, haurà intubarse al pacient, usant per a això un tub endotraqueal.

La importància de personal expert

"La intubació serà realitzada per personal expert, prenent totes les precaucions per evitar la transmissió per via aèria de la Covid-19", afegeix, al temps que reconeix que com menys temps porti el pacient el ventilador millor, "ja que hi ha evidències clíniques de que com més temps estigui connectat, més complicacions poden aparèixer, a part que serà més complicada la seva retirada", el que comunament s'anomena 'deslletament' o 'weaning'.

Sobre els fets per particulars, Fisac manté que en moments tan difícils com els que estem vivint "tota iniciativa de nous sistemes que siguin capaços de salvar vides sempre és ben rebuda", si bé adverteix que al tractar-se d'equips crítics, s'ha de ser "molt caut", i aquests equips de respiració han de comptar amb uns mínims de seguretat, ja que sinó podrien causar lesions.

Pel que fa a la possibilitat que algunes comunitats autònomes estiguin pensant si fer servir un sol respirador per a dos pacients, l'expert en maquinària mèdica sosté que s'ha de ser també caut ja que, segons justifica, "el tema no és simple i no només és qüestió que el respirador tingui o no la capacitat de ventilar a dos pacients, que no tots tenen", sinó de prestacions tècniques, per al que es requereix personal expert en ventilació mecànica que conegui a fons les característiques de l'equip. "En principi el tema no seria descartable, però seria latamente complex, amb dubtós resultat i sempre hauria de ser realitzat per un expert", sentencia.

Sobre per què l'Estat espanyol s'ha pogut veure desproveïda de respiradors, entre altres raons, el membre de Dräger Iberia apunta que això ha succeït en molts altres, ja que la pandèmia "ha arribat com un tsunami", i de la qual ningú esperava aquest nivell d'incidència, i menys encara la necessitat d'ingrés a UCI amb necessitat ventilatòria tan elevada.

"Això ha estat una mica impredictible. No obstant això, no crec que hagi estat només una falta de respiradors ja que, en principi, a Espanya la relació de respirador per llit d'intensius és pràcticament d'1 a 1. El problema és en el nombre de llits d'intensius per cada 100.000 habitants, que a Espanya és inferior a la d'altres països com Alemanya, França, Estats Units o Itàlia. Igualment, es necessitaria personal expert per gestionar aquests respiradors i atendre els pacients, de manera que és més un problema de conjunt", reconeix l'expert, qui també ressenya que davant un augment mundial en la demanda de respiradors, la capacitat de subministrament també s'ha vist afectada.