Les xifres parlen per si soles. A Catalunya cada any perden la vida entre 3.000 i 4.000 persones per mort sobtada cardíaca. Afecta gent de totes les edats i sexes i de forma completament imprevisible. La manera més efectiva per intentar salvar la vida de qui pateix una aturada cardíaca és intervenint amb un desfibril·lador. Un aparell que dona una descàrrega elèctrica per tal que el cor torni a bategar normalment. Per recuperar la víctima sense seqüeles, és vital utilitzar el desfibril·lador en els primers minuts de l'aturada, però abans cal desenvolupar amb eficiència allò que el personal sanitari anomena la cadena de la supervivència. És una seqüència de passos que indiquen les accions a seguir per reconèixer, com més aviat millor, si una persona està patint una situació de risc vital.
El doctor Manel Vicente, director de Salut Comunitària de l'Hospital de Figueres, i la doctora Olga Mesquida, del Servei d'Urgències, encapçalen un conjunt de metges i infermers de la Fundació Salut Empordà. Ara fa vuit anys varen posar en marxar un grup DEA a la comarca, dedicat a l'àmbit de la formació en relació amb les maniobres de reanimació cardiopulmonar i desfibril·lació i orientat a tota la societat. Tots ells són instructors de Suport Vital Bàsic i DEA del Consell Català de Ressuscitació i European Resuscitation Council.
Cadena de la supervivència
Els dos metges expliquen que «en el cas d'un atac de cor, i segons la primera anella de la cadena de la supervivència, és bàsic reconèixer la situació, trucar al 112 per tal d'activar l'atenció sanitària d'urgència i seguir les pautes d'actuació indicades. Cal sospitar de seguida davant d'un dolor molt intens al mig del pit, que no desapareix amb el repòs. Un dolor que es pot escampar cap al braç, la mandíbula o el coll. La víctima, sovint, també diu que es troba malament, que se sent marejada i pot suar».
Vicente i Mesquida afegeixen que «en altres situacions, per exemple el cas d'un ictus, cal afegir-hi altres indicis com dificultats en la parla i/o limitacions en el moviment de la cara i/o les extremitats. Per això se sol demanar a la suposada víctima que somrigui, que parli i que estiri braços i mans de forma autònoma. Si veiem alteracions en algun d'aquests comportaments, cal donar l'alerta immediatament».
En la segona anella de la cadena de la supervivència, i si es confirma que és una aturada cardiorespiratòria, és molt important «iniciar ràpidament les compressions toràciques i les respiracions de suport, allò que es coneix amb el nom de suport vital bàsic. Cada minut que passa és vital. D'aquí la importància que la població general conegui com reaccionar. A més, la majoria d'aquests fets ocorren fora d'un centre sanitari, on és difícil que hi hagi algun expert i en canvi és de vital importància iniciar les maniobres de reanimació fins que puguin arribar els serveis d'emergències». Des de fa uns anys, els ciutadans tenen a la seva disposició els desfibril·ladors d'accés públic, una mena d'àngels de la guarda situats a llocs estratègics de pobles i ciutats.
Una xarxa de 750 desfibril·ladors per tenir el territori cardioprotegit
Actualment hi ha uns 750 desfibril·ladors cardíacs instal·lats als carrers i espais públics de tots els municipis de les comarques de Girona. Gràcies a aquest fet han recuperat, en els darrers anys, desenes de morts sobtades de persones d'entre 16 i 86 anys que havien patit aturades cardiorespiratòries segons fons del Dipsalut, que ha fet possible que la demarcació sigui considerada territori cardioprotegit, de forma pionera.
Actualment, només a l'Alt Empordà, hi ha 121 desfibril·ladors dels quals 12 estan instal·lats a Figueres, 8 a Roses, 6 a l'Escala i 5 a Castelló d'Empúries, com a municipis amb més nombre d'aparells. Cal remarcar que és tan important disposar d'aquests aparells a l'abast i en un lloc cèntric, com saber-los fer funcionar. Encara que l'ús és senzill i disposen de les corresponents instruccions (activades mitjançant un altaveu a mesura que s'obre l'aparell), no sempre es té l'habilitat que es requereix en uns moments crítics com són els que envolten una aturada cardiorespiratòria.
La doctora Mesquida i el doctor Vicente, de la Fundació Salut Empordà, reiteren que «el desfibril·lador és l'eina que ha demostrat més possibilitats de supervivència. És a dir que, si en una persona inconscient i que no respira, li col·loquem els pegats que porta incorporats, en molts casos podem reanimar-lo. Aquests aparells són molt segurs i ja van donant les instruccions d'utilització a mesura que es posen en marxa. Llegeixen el ritme cardíac del pacient i alerten de quan es pot tocar o no. Si a tot això hi afegim les compressions manuals -que també s'aniran explicant un cop establert contacte telefònic amb els 112- haurem fet tot el que està al nostre abast per salvar-li la vida». A partir d'aquí ja arriba el torn dels professionals sanitaris.
El Grup DEA
Mesquida i Vicente, com a membres del Grup DEA de la Fundació Salut Empordà, expliquen que «la nostra feina, bàsicament, consisteix a donar informació pràctica sobre aquestes maniobres de reanimació. Per això formem tant a personal sanitari com a la població general. També fem xerrades, cursos als instituts i participem en diversos actes divulgatius al llarg de l'any. Com a grup, el que volem és desenvolupar per tots els mitjans al nostre abast una acció constant de formació, difusió i conscienciació de l'aturada cardiorespiratòria».
Per a qui vulgui informació de cursos i xerrades es disposa d'aquest correu electrònic: grupdea@salutemporda.cat.
La doctora Olga Mesquida, a la dreta de la foto.
