Ja no ens cal el 20-N

P otser cal recordar que un signe o indicador de la vitalitat d’un país no és que mai passi res (el que vol dir que els conflictes són obviats o negats, la gent mor en silenci, la pobresa és invisible, etc.) sinó el que hi hagi constant ebullició social i política, sindicats que fan el que han de fer, ecologistes multats o denunciats (indegudament), en lloc de «promocionats»; científics independents, en lloc d’instrumentalitzats pels mitjans, etc. La pau (social) dels cementiris només és possible, allà on la població està narcotitzada o reprimida. Recordem els «25 años de paz?». Com ara ja no cal policia i tampoc cal el 20-N, el que es necessita, com ja deia en el capítol anterior, és molta religió.

Però no la de l’Església catòlica. Aquesta ja no li interessa al Sistema, encara que alguns continuen pensant que és un complement d’aquest. Ja fa anys que no és així i encara ara hi ha molts interessos a fer passar per «progre» molt moviment i gesticulació anticlerical, quan en paral·lel qui està gangrenant el teixit social, cultural, polític, etc., i estenent com una taca d’oli l’hedonisme, nihilisme i individualisme més rampant, és un materialisme barrejat amb altes dosis de psicologia positiva i teràpies d’extracció anglosaxona que, importades dels EUA, han convertit Catalunya en un dels epicentres més importants del relativisme social (campi qui pugui).

"El biologisme, que és el que nodreix aquest fonamentalisme, s’ha convertit en una de les religions més estesa, fins al punt de ser més seguida que el conjunt de les sectes"

Després de la ideologia de gènere, el conservacionisme ha aconseguit segrestar i sepultar l’essència de l’ecologisme i convertir-lo en una caricatura de si mateix (vàrem començar amb el «capità enciam» i hem acabat idolatrant àligues cuabarrades, tortugues i amb la llei de benestar animal gossos i gats com quelcom diví o sagrat), per damunt de qualsevol altra consideració, especialment el consum de combustibles fòssils i els milers de persones que moren en silenci per la contaminació. De fet, el biologisme, que és el que nodreix aquest fonamentalisme, s’ha convertit en una de les religions més estesa, fins al punt de ser més seguida que el conjunt de les sectes, de les quals, recordareu, tant se’n parlava fa uns anys, eren motiu de preocupació, hi havia serveis policials i terapèutics especialitzats, etc. Avui ni triomfen, ni calen. La ferotge competència que tenen de les xarxes socials, autèntiques fàbriques de tribus, que a part de laminar i/o destruir la pluralitat i la diversitat d’opinions (avui el que regna és la polarització), ha enterrat aquelles sectes. Avui les que triomfen, són políticament correctes, per això no estan perseguides, al contrari, estan fomentades per tal de posar un vel de viscositat a l’actual deriva del «Món feliç» i el nou Déu: la I.A.