Records del mil vuit-cents

Un document interessant sobre la història de Llançà és la «Libreta de memorias de Juan Batista Seriñana, escrita lo añ 1851 y cupiada lo añ 1879». Joan Baptista Serinyana i Mallol va néixer a Llançà el 15 de desembre de 1818, de pares i avis llançanencs. Als vint-i-cinc anys, va casar-se amb Rosa Marcer. El matrimoni tingué cinc filles: Coloma, Paula, Serafina, Rosa i Anna, i un fill, Jaume, hereu universal dels béns paterns. Serinyana, doncs, fou un típic terrassà llançanenc del segle XIX. Els escrits que deixà omplint quatre llibretes ens donen una idea molt ajustada del que fou la seva vida, dura i amarga, en aquell Llançà del mil vuit-cents. Tramuntanades inclements, arrauxades, fortes nevades, «un nabé molt gros a la plana a butó de carru», períodes d'obstinada sequera, pedregades, collites delmades de vi i oli principalment, daltabaixos polítics, fets singulars... L'ortografia i la redacció, en general, hem d'acceptar-les com a pròpies dels temps i de la gent que les empraren.

Serinyana era, segons sembla, un home d'idees republicanes, gens monàrquic, però d'un catolicisme ben arrelat: «Estem certs que los nostres pecats són la causa dels càstichs que Déu nos envià»... La cantarella constant és la misèria i les maltempsades d'una natura hostil, amb la gent patint molta gana. La seva fe, però, seguia intacta: «Al 18 de satembra anàrem a beu Nostra Señora del Port ab gran pompa i ab molta lluminari. Y abia 125 atchas y altras tans ciris que purtàban la donas. Después se fou la nubena ab un pardicadó jesuïta y surtí la prufesó a banaí al terma»... Serinyana, amb tot, veu els resultats posteriors amb decepció: «Al mes de maig le turnàram al Port a la ermita sens aver plogut»...

Problemes religiosos, també: «Lo dit añ 92 al primés octubre se feren un enterro protestant ab música y ab un bagul molt enflocat. Era el primer dia y abia molta de jen, als masons de Portbou, y aqueix mort era qu'es diu robat, que se confesà i combregà y un cuart antes de morí l' estremaunciàran y era un tal Francisco Mateu, àlias Sigala»... Fets luctuosos, així mateix: «Lo dit añ 99 als 23 de mars, gran desgràcia en Llansà. Susday que hi hagué un desafio: un tal Molin ab un tal Dagall, surtiren fora vila y an Molin matà al Dagall. Li dunà 17 faridas, 14 grosas, 3 de mortals. Al reo ja és empresunat»... Una altra notícia: «A Culera sucseí en una cassa que un padastra matà la seva dona y una miñona que se habia de cassà ab el fill de la seva dona y después se degollà ell mateix y la miñona era preñada»...

L'oidi, el mildiu, la fil·loxera, totes les vinyes en perill... «Lo dity añ 84 se plantaran mols mallols amaricans, los purtaban de Frància i hera contrabàn molt fort». Una data precisa, a més, que ja coneixíem per un escrit de l'alcalde republicà Pere Purcallas, fou anunciada amb anterioritat per Serinyana: «Lo dit añ 70 plantàran lo albre de la Libertat». Datació exacta: 1870, ja que l'any és gravat al banc de marbre que hi havia tot voltant el peu de l'arbre.

Temps de privacions aquells, cada matí rostos amunt, tota la setmana dormint en una barraca de pedra. L'aliment escàs: quatre arengades, un crostó de pa sec i una quarterola de vi negre cada dia. L'horitzó d'aquells homes no fou gaire agraït, de veritat. Les dones, per la seva part, es dedicaven a casa a cuinar i després a rentar a la ribera quan baixava plena d'aigua, on anaven amb una desca plena de roba sobre el cap...

Subscriu-te per seguir llegint