La síndrome del dolor regional complexa

També és coneguda amb altres noms, com ara la distròfia simpàtica reflexa o la síndrome de Sudeck. És una alteració molt poc freqüent, que se sol donar entre els 40 i 60 anys i és més freqüent en dones. Inicialment, pot ser de difícil diagnòstic, perquè es pot confondre amb una evolució lenta, dolenta o diferent de la causa o mecanisme que l’ha provocat. Les conseqüències d’aquesta mala evolució poden ser molt greus, ja que pot provocar dolor crònic molt intens, rigideses articulars i discapacitats. Encara ara no és prou ben coneguda, però sí que se sap que hi ha una alteració neurodegenerativa. El cos respon de manera errònia o anòmala, quan hi ha una destrucció continuada d’un teixit, i que actuaria com l’estímul, provocant un retard en el guariment de la zona que s’havia afectat inicialment. El que s’anomena causa o desencadenant de la síndrome és una lesió, un traumatisme, una cremada, una fractura, o una intervenció en una zona distal de les extremitats. Tot i que, encara és menys freqüent, també pot aparèixer en altres zones del cos o estendre’s, és a dir, si comença a la mà, pot anar pujant enlaire.

I què ho provoca? Doncs, com ja s’ha insinuat, tenir una lesió en un lloc del cos en uns moments en què la persona pateix o viu una situació d’estrès, també per portar massa temps una immobilització, com pot ser en el tractament immobilitzador d’una fractura o d’una altra lesió en el cos. També pot ser provocat per una resposta errònia del cos a una agressió, entesa aquesta com una fractura, contusió, lesió o cremada. També pot ser per un efecte no normal dels medicaments antiinflamatoris no esteroidals. Posem per cas que una persona estigui prenent aquest tipus de medicament perquè té dolor o una inflamació en algun lloc del cos i resulta que el medicament, en lloc de millorar-lo, li provoca que no hi hagi una regeneració correcta i es bloquegi el procés de restauració i guariment. En darrer lloc, citarem que pot ser provocat per una lesió continuada a la mateixa zona o per patir una alteració metabòlica prèvia.

"Encara no és prou ben coneguda, però se sap que hi ha una alteració neurodegenerativa"

El diagnòstic és bàsicament clínic. Es fa quan apareix dolor amb inflamació, edema, limitació de la mobilitat i alteracions a la pell, en una persona que ha patit prèviament, en un curt espai de temps previ, un traumatisme, cremada, fractura, o intervenció en el lloc en què es presenten les molèsties que hem anomenat. Si el diagnòstic no es fa ràpidament, cada cop és més difícil fer-lo, com també millorar el pacient.

Ara toca parlar del tractament, que es basa en la rehabilitació i la fisioteràpia. Tot i que de vegades, els seus resultats són lents i insuficients. Per això pot caldre complementar-lo amb un tractament farmacològic. Pot ser necessari prendre pastilles o altres medicaments, que habitualment estan prescrits per metges especialitzats en el tractament del dolor, que també s’encarreguen del seguiment de la persona malalta. El dolor crònic o les limitacions funcionals provoquen angoixa, depressió o una síndrome d’estrès posttraumàtic que també necessita tractament especialitzat.

Aquesta és una malaltia rara, en el doble sentit de la paraula. Perquè és poc freqüent i poc coneguda. Però les persones que l’han patida, recorden haver patit un dolor molt intens.

Subscriu-te per seguir llegint