Opinió

Pluja de milions, per a què?

"Dissabte passat, una trentena de persones vam trobar-nos al saló de plens per celebrar el primer Consell del Comissionat per a la Transformació Ferroviària. Hi érem presents representants dels grups municipals i persones escollides pel govern. La conclusió que en vaig treure és que l’únic argument favorable, al trasllat de l’estació que esgrimeixen els seus defensors, és la intervenció social a la zona oest de la ciutat"

Estació de tren de Figueres.

Estació de tren de Figueres. / ACN

Pere Bosch

Pere Bosch

Dissabte passat, una trentena de persones vam trobar-nos al saló de plens per celebrar el primer Consell del Comissionat per a la Transformació Ferroviària. Hi érem presents representants dels grups municipals i persones escollides pel govern. La conclusió que en vaig treure és que l’únic argument favorable, al trasllat de l’estació que esgrimeixen els seus defensors, és la intervenció social a la zona oest de la ciutat. Una intervenció necessària, però no per aquest motiu ha de passar per sobre de tots els arguments de mobilitat, socials, econòmics i ambientals que justifiquen el soterrament de les vies al seu pas per Figueres. Quan argumentem que el trasllat de l’estació portarà una important pèrdua de viatgers com ha passat a Salou i Cambrils, ens diuen que les distàncies no tenen res a veure. A Salou, la distància del centre de la ciutat fins a la nova estació és d’1,8 km, i a Cambrils és de 2 km. Han perdut 450.000 viatgers anuals. A Figueres, de la Rambla fins a l’estació de Vilafant hi ha 1,6 km. Però encara hi ha exemples més demolidors. A Gijón, l’estació es va desplaçar 800 metres i van perdre el 45% dels viatgers.

De l’impacte ambiental tampoc se’n parla. Però fer un túnel de 2 km, per sota la muntanyeta del castell de Sant Ferran i un viaducte des de la seva sortida fins a la NII a l’alçada de Vilabertran, té un gran impacte.

Però el més sorprenent de tot plegat és que el govern figuerenc ho fia tot a la voluntat i al finançament del govern espanyol. El conjunt de les inversions ferroviàries i viàries tenen un cost de 500 milions d’euros que, segons se’ns va explicar, s’han de licitar a curt i mitjà termini. Les inversions executades de l’Estat a Catalunya dels darrers 10 anys tenen una mitjana anual de 800 milions d’euros. Els pròxims anys un percentatge important d’aquesta xifra s’haurà de destinar a l’Empordà. Quin estímul té l’Estat? Les plusvàlues per construir habitatges a l’espai que ocupen les vies actuals no compensen una inversió estratosfèrica que no aporta cap millora als interessos de l’Estat.

Amb una perspectiva racional, mirem i remirem tots els elements que intervenen en aquest gran tema de ciutat i no veiem llum al final del túnel.

Subscriu-te per seguir llegint