L’ictus i la salut

Ja ha passat un any des que en vàrem parlar en aquest espai. ICTUS és l’acrònim de la malaltia cerebrovascular, que pot ser causada tant per un infart com per un embassament cerebral. És una malaltia important. Cada any ingressen, a Catalunya, 13.000 persones, i no sempre se’ls pot salvar la vida.

Quan la interrupció del flux sanguini cerebral dura entre una i vint-i-quatre hores l’anomenem accident vascular transitori (AIT) i és un factor predictiu de malalties vasculars i pot ser premonitori de l’aparició d’un ictus.

El classifiquem en ictus isquèmic, que és el més freqüent. Pot ser provocat per un coàgul que obstrueixi totalment una artèria cerebral, prèviament obstruïda per greix, colesterol o per plaques d’ateroma. Aquest és l’ictus trombòtic. També pot ser provocat pel despreniment d’un coàgul cerebral o cardíac. És l’ictus de causa embòlica o cardioembòlica. L’hemorràgic és menys freqüent i és provocat per la ruptura d’un vas. Pot ser degut a la hipertensió arterial (elevada) o per alteracions vasculars provocades pel tabac, drogues i/o l’alcohol.

Davant de la sospita d’un ictus, hem de posar-nos en contacte, tan aviat com sigui possible, amb el 112. I ho sospitarem quan estiguem davant d’una persona que, sobtadament, ha perdut força en una part del cos o a la cara, o ha perdut visió, té dificultat per parlar, entendre i/o articular el llenguatge, o si presenta una pèrdua de sensibilitat a la cara, braç i/o cama del mateix costat del cos, o li apareix inestabilitat, pèrdua d’equilibri i incapacitat per caminar i també quan apareix mal de cap intens de forma sobtada.

L’ictus s’ha de tractar, com més aviat millor, per disminuir les seves conseqüències. Tot i això, sol caldre un tractament rehabilitador posterior. S’ha de dir que, després d’haver tingut un ictus, el risc de patir-ne un altre és superior que si no se n’ha tingut mai cap. Aquest risc és màxim durant el primer any. Hi ha tractaments que en redueixen el risc, però han de ser prescrits per un facultatiu i administrats seguint estrictament les seves indicacions. Si hi ha segon ictus, la mortalitat sol ser més elevada i, si no és letal, provoca més discapacitats, demència i necessitat d’institucionalització.

Per tractar-lo ràpidament i adequadament, cal fer un diagnòstic acurat i amb extrema rapidesa. Cal investigar tres aspectes en la persona. Es tracta de fer-li alçar els dos braços alhora, fer-lo somriure i preguntar-li coses concretes. Ja hem vist que alteracions en aquests tres aspectes són altament suggestives d’ictus.

Un cop diagnosticat i telefonat al 112 cal començar amb els primers auxilis. Són mantenir immòbil el pacient i tranquil·litzar-li, si es pot, cal que estigui estirat, perquè millora l’oxigenació del cervell. Si no està conscient, però respira, s’ha de posar en la postura lateral de seguretat. No se li alçarà el cap, llevat d’una indicació que ho aconselli i no es donarà cap medicament no prescrit prèviament per cap facultatiu.

Aquí cada minut compta. És molt important trucar a emergències perquè valorin i traslladin el malalt a l’hospital més proper en el mínim temps possible. Allà se li administrarà la medicació adient de forma urgent. En l’ictus, guanyar temps salva neurones.

Subscriu-te per seguir llegint