Autoprotecció?

Fa pocs dies, de forma conjunta, el Servei Meteorològic de Catalunya i la Direcció General de Protecció Civil, fent referència també a l’Agència Catalana de l’Aigua i al Departament d’Acció Climàtica, i més recentment el conseller d’Acció Climàtica també, han fet una sèrie de declaracions i comunicacions que, d’entrada, són molt benvingudes com a diagnòstic i reconeixement que, efectivament, l’acceleració de la crisi climàtica i la seva correlació amb una Mediterrània en escalfament sense aturador, pot provocar riscos similars als de Grècia i Líbia. Reconèixer com han fet i donen per fet, que hi haurà episodis extrems amb precipitacions intenses aquesta tardor, ja és un pas, com també començar a reconèixer que s’haurien de començar a expropiar edificacions i habitatges en zones inundables, com ja es fa a altres països. Fins aquí molt bé.

Que fins i tot es tingui quantificat que 705.000 catalans viuen en zones inundables, tot i que altres estimacions eleven el potencial de risc (com que el 40% de municipis catalans, són susceptibles de patir inundacions), i que 110.000 persones viuen en llocs amb risc elevat (altres estimacions parlen d’un 15% dels municipis amb nuclis urbans amb risc extrem d’inundació, uns 140), és positiu, una crida d’atenció i significatiu que les polítiques d’adaptació al canvi climàtic (emergències i riscos, en aquest cas), han estat les grans oblidades aquests darrers anys, amb el soroll que han provocat, les polítiques de mitigació (sobretot, la transició energètica i les energies renovables) i les campanyes a favor i en contra d’accelerar la transició energètica, quan paradoxalment, per cert, estem a la cua d’Espanya i Europa. Però tornem als riscos, a la gestió de la vulnerabilitat, emergències i a la prevenció i protecció (protecció civil, inclosa). No és tolerable que, com a conclusió del reconeixement dels creixents riscos per a la població, i certament d’un bon diagnòstic de la situació sobre els impactes climàtics a Catalunya, es cridi a l’autoprotecció. A tenir cura, a ser prudents, a prestar atenció als llocs vulnerables, als avisos, alertes, a no passar per rieres, circular per segons quines carreteres o camins, línies de tren, etc.

Tot això està molt bé, però la Generalitat és la màxima autoritat política i ha de dirigir, coordinar, inspeccionar, multar i el que calgui (igual que fa amb els plans de sequera), el 60% d’ajuntaments de Catalunya que no tenen pla d’emergència o el tenen caducat, i l’haurien de fer i aprovar immediatament. No es pot donar per fet que la majoria d’ajuntaments no el tenen, cridar a l’autoprotecció individual i passar per alt la negligència dels ajuntaments, que de retruc destapa incapacitat, pactes polítics o negligència de la Generalitat.