Sis anys del 3 d'octubre: el fracàs de la política

Sis anys després del 2017, l’aniversari del referèndum de l’1 d’octubre s’ha fet més present en el relat polític que als carrers. Més als mitjans de comunicació que en les converses de cafè. Ara bé, amb més o menys intensitat, l’1-0 continua allà. Mitificat per uns, bescantat pels altres i ignorat per molts. En canvi, el 3 d’octubre queda més amagat. Quan hauria de ser el dia a recordar. Dos dies després del referèndum, i de la matussera reacció del llavors govern de Mariano Rajoy, les manifestacions del 3-O van omplir els carrers. Aquella reacció continua sent el millor exemple del que no ha sabut fer la societat catalana, i de manera particular la seva classe política, en els últims sis anys. L’1 d’octubre va mobilitzar en massa l’independentisme, però, dos dies més tard, el 3 d’octubre, els carrers es van omplir de la gent que havia anat a votar «sí» però, també, de persones que dos dies abans consideraven les votacions una «ximpleria indepe» i d’altres que, potser, ni s’havien adonat que hi havia urnes als col·legis. El 3-O, la gent no es preguntava si el del costat era més de Puigdemont o de Junqueras, si el de davant tota la vida havia votat socialista o si el de més enllà pensava que la independència no era possible dins del marc de la Unió Europea. Simplement, tots ells creien que el que havia passat dos dies abans no podia ser admissible en una societat democràtica.

Avui, sis anys més tard, a Catalunya és impossible que hi hagi una manifestació amb gent que pensa diferent sense crits, xiulades i retrets entre gent, suposadament, del mateix, diguem-ne, bàndol. Els dos principals independentistes, ERC i Junts, tenen com a principal objectiu fer-se la traveta l’un a l’altre; i el tercer, CUP, està pensant què vol ser quan sigui gran. El resultat d’aquesta brillant gestió política de dirigents que, encara avui, continuen donant lliçons, queda ben explicat en el titular de l’última enquesta del CEO: «L’independentisme es desploma entre els joves de 18 a 34 anys, que passen a ser el grup d’edat menys sobiranista».

Subscriu-te per seguir llegint