Futbol de primera

No és la primera ni suposo que l’última vegada que escriuré sobre el Girona de futbol. Qui m’ha vist i qui em veu!... un «radical» de la Unió quan el Figueres militava a segona divisió, que anava amb els amics cada diumenge al camp amb els nostres ciclomotors i vespes per ubicar-se sota una pancarta que resava «Almogàvers Sud» curiosament situada al Gol Nord de l’estadi, suposo que com a senyal de rebel·lia adolescent. Aleshores no teníem cap compassió pel nostre rival de la capital de província, que en aquell moment estava en hores baixes i militava en categories inferiors.

Amb el pas del temps, aquella malvolença es va anar temperant tant que actualment puc dir que sóc un «caragirat», perquè quan parlem d’un equip gran (Barça a part) són els colors blanc-i-vermells els qui capten el meu suport, talment com em motiven els xampanyers del Peralada per lligues més nostrades. Per descomptat que li tinc simpatia a la UEF, però en el meu imaginari personal ja no és el que era.

I quins són els motius que m’han portat fins a celebrar les victòries dels de l’Onyar? Un club que aparentment pensa les coses amb el cap, sense estirar més el braç que la màniga, sota l’aixopluc d’un dels reis actuals d’Europa com és el Manchester City i aspirant a consolidar-se en la màxima de les categories d’una de les lligues més exigents del planeta. Una temporada il·lusionant després de la de l’any passat que ja va ser excepcional superant les expectatives inicials. I com no, un entrenador madrileny i de Vallecas, que ves a saber si possiblement per això, per entendre les diferències dins d’un barri humil i oprimit, aposta decididament per aprendre català el primer any de la seva arribada a Catalunya i a més es prodiga amb l’exemple.

Sap greu per la Unió, avui en dia lluny de les places d’honor del futbol i relegada a ser outsider dels equips de la província, darrere de poblacions més petites i amb presumptament menys capacitat com són Olot, Peralada i l’Escala. Quelcom similar al que li passa al Palamós, antany rival del Figueres a la categoria de plata del futbol espanyol i avui en dia també sumit en la depressió de les lligues inferiors.

Fa ben poc que s’han celebrat eleccions a la UEF i el panorama que s’albira no sembla molt millor que el que es deixa enrere. Ja fa temps que els mecenes van desaparèixer i no hi ha diners. Esperem que vinguin millors temps per al futbol de la capital empordanesa