Col·loqui a Romania

Del 29 de juliol al 3 d’agost, amb nou capellans i laiques, seré a Timisoara (Romania) en el 33è Col·loqui Europeu de Parròquies. En els anys que vaig estar a Figueres ja hi assistia, i encara entre el 2009 i 2017 en vaig compartir la Presidència Europea.

El darrer Col·loqui que vaig presidir, el 2017, es va celebrar a La Salle Bonanova de Barcelona: un bon punt final jugant a casa. Des de llavors, sols s’ha fet el de 2019 a Lviv (Ucraïna), atès que el 2021 es va suspendre per raó de les conseqüències de la Covid-19.

Per això, tots ens hem quedat ben xocats quan hem descobert que la nostra estimada Ucraïna ha estat envaïda per Rússia. El nostre CEP a Lviv, el 2019, ens va fer conèixer Ucraïna i els seus habitants. Homes i dones gentils, profunds i amicals. Ulyana Tkachuk (Shchurko), la delegada d’Ucraïna, va ser a Ginebra en les trobades preparatòries d’aquest Col·loqui. Ens va pintar una greu imatge de la situació difícil del seu país.

També hem reflexionat conjuntament al voltant de les dues principals calamitats que han marcat Europa en aquests dos darrers anys: la pandèmia de la Covid-19 i la guerra a Ucraïna. Malgrat aquestes circumstàncies, hem constatat que Europa s’ha enfortit en un dels seus valors fonamentals, la solidaritat. En aquests darrers anys, hem vist que Europa estava unida i els estats membres podem comptar els uns amb els altres. Gent de tot Europa han treballat conjuntament per sortir d’aquestes situacions.

La solidaritat és un valor que constitueix el fonament de la nostra fe cristiana. És l’amor posat en pràctica. És un dels pilars fonamentals del nostre heretatge cristià europeu.

Serà bo de parlar-ne de com aquestes calamitats han influït en les nostres decisions sobre Europa, i del resultat d’allò que nosaltres hem viscut. Quin serà l’efecte de la Covid-19 i la guerra a Ucraïna en la nostra vida de cada dia?

A Friburg, l’equip organitzador va fer una trobada amb el professor Amherdt, que acompanyarà les nostres reflexions i discussions en el CEP que farem a Timisoara (Romania) del dissabte 29 de juliol al 3 d’agost del 2023. Han parlat breument amb ell a la Universitat on ensenya Teologia pastoral pràctica. L’hi han explicat què és el CEP i ell s’ha quedat fascinat pel concepte que diferents parròquies d’Europa es trobin regularment i discuteixin sobre temes que els afecten.

Finalment, el tema de les sessions és: «Esperança per Europa: com les Parròquies són un signe per al món d’avui!». El professor François-Xavier Amherdt serà el ponent de les tres conferències; una primera, sobre com les primeres comunitats cristianes són signes d’esperança per al món, segons els textos dels Fets dels Apòstols. La segona conferència reflexiona sobre els desafiaments que els cristians tenim avui i quina resposta podem donar a la societat moderna. I la tercera parteix del text de l’Evangeli de Joan: «No tingueu por; jo he vençut el món» (Jn 16,23).

Citant el text de la Joia de l’Evangeli (Evangelii gaudium) del papa Francesc, en el número 28 ens diu: «La parròquia no és una estructura caduca; precisament perquè té una gran plasticitat, pot prendre formes diferents que requereixen la docilitat i la creativitat missionera del pastor i de la comunitat. Encara que certament no és l’única institució evangelitzadora, si és capaç de reformar-se i adaptar-se contínuament, continuarà essent ‘la mateixa Església que viu entre les cases dels seus fills i filles’. Això suposa que realment estigui en contacte amb les llars i amb la vida del poble, i no es converteixi en una prolixa estructura separada de la gent o en un grup de selectes que es miren a si mateixos».

«La parròquia és presència eclesial en el territori, àmbit de l’escolta de la Paraula, del creixement de la vida cristiana, del diàleg, de l’anunci, de la caritat generosa, de l’adoració i la celebració. A través de totes les seves activitats, la parròquia encoratja i forma els seus membres perquè siguin agents d’evangelització».

«És comunitat de comunitats, santuari on els assedegats van a beure per continuar caminant, i centre de constant enviament missioner. Però hem de reconèixer que la crida a la revisió i renovació de les parròquies encara no ha donat suficients fruits de cara a fer que estiguin encara més a prop de la gent, que siguin àmbits de viva comunió i participació, i s’orientin completament a la missió».

Les agrupacions de parròquies, la funció de la dona en l’Església i els diversos carismes que dona l’Esperit a la comunitat poden ser pistes de solució per tal que les parròquies estiguin encara més a prop de la gent.