Espectacles sense mòbils

Robert Zimmerman, altrament conegut com a Bob Dylan, va actuar, fa unes setmanes, a Barcelona. La majoria de la gent que va assistir al Gran teatre del Liceu es va quedar amb un pam de nas, ja que el controvertit músic de Minnesota no va entonar cap dels seus himnes eterns, que ens han acompanyat durant dècades.

Però, si alguna cosa cal destacar d’aquest estrany concert va ser la decisió del divo que el públic no pogués utilitzar el mòbil durant l’actuació. Així les coses, en entrar al recinte, els telèfons quedaven tancats en una bossa, totalment inutilitzats.

Aquest fet va provocar als assistents una sensació de buidor, com si els faltés alguna cosa, com si quedessin aïllats del món exterior. Tot i que ja majoria tenien edat suficient per afirmar que la seva l’adolescència i joventut era anterior a l’invent dels mòbils, en aquell moment el trobaven a faltar com el cec el bastó. Però, després d’uns minuts, tothom estava relaxat, passejava per les majestuoses escalinates, tafanejava per les llotges i compartia una copa de cava en Saló dels Miralls, tot conversant, sense selfies, ni trucades. Un cop a platea, la gent se saludava, parlava, fins i tot amb el veí desconegut, compartia experiències i debatia sobre l’obra del mite que estaven a punt de veure.

Quan sonaven les notes dels músics, cap llum ni flaix interrompia la màgia i els assistents varen gaudir, cadascun a la seva manera, d’un concert que la majoria no oblidarà. Al final, tothom va entendre que havia estat una bona iniciativa que calia implantar a altres espectacles.

Fa poc va actuar Coldplay i el seu líder, Chris Martin, va manifestar que hi havia moments que tenia la sensació que cantava a les llumetes i no al públic, que en lloc de gaudir del moment, el veia a la seva pròpia pantalla. Una llàstima per a ambdues parts.

Figueres a escena té una bona programació de teatre i música i jo no veuria amb mals ulls que en algun dels seus programes s’obligués a deixar els mòbils inhabilitats. Segur que l’experiència guanyaria en qualitat i els actors o músics se sentirien més a prop de la gent. Val a dir que un cop el públic va traspassar les portes de l’emblemàtic teatre barceloní, els mòbils varen tornar a sonar i la vida va continuar, però ningú va poder penjar cap foto a les xarxes socials ni fer enveja als membres del grup de WhatsApp i varen marxar amb la sensació d’haver assaborit el concert, malgrat no haver escoltat el Blowin' in the wind ni cap dels èxits del rei del folk.