Des de l’empordanet

Grup 69

«Els cinc artistes han compartit una edat semblant, uns mateixos ideals pictòrics i la temàtica de l’Empordà, que és un dels grans motius de les seves obres»

Mossèn Josep Taberner

Mossèn Josep Taberner

Els lectors del Setmanari de l’Alt Empordà coneixen sobradament el Grup 69: Ansón, Lleixà, Ministral, Pujolboira i Roura, un grup de pintors empordanesos que l’any 1984 (aviat farà quaranta anys!), van iniciar una aventura conjunta d’exposar en l’espai públic figuerenc obres seves, i sobretot l’homenatge al mestre Salvador Dalí, del qual es consideren deixebles, amb el mural Cinc visions del paisatge empordanès que actualment, i des del 1999, està en un pany de paret de la plaça de la Vila d’Ordis, un mural pintat, i ara, traslladat a la ceràmica, obra d’Armand Olivé.

grup 69

grup 69 / Mn Josep Taberner

En aquesta obra, cada un dels cinc pintors hi va aportar la seva personalitat, unida pel celatge empordanès: Roura, la plana de l’Empordà; Ansón, el castell de Quermançó; Ministral, l’olivera; Lleixà, el núvol, i, finalment, Pujolboira, la bicicleta davant del pou.

Entre altres activitats conjuntes, van fer la performance a la platja d’Empúries, l’estiu del 1986, reclamant l’arribada de la Flama Olímpica al Moll Grec d’Empúries. En aquell moment, jo era el rector de Sant Martí, i ho recordo com un acte reivindicatiu i artístic alhora.

Moltes d’aquelles columnes, actualment adornen algunes rotondes de la ciutat de Figueres; unes rotondes que, lamentablement, velen més que revelen l’obra artística del Grup 69.

Els cinc artistes han compartit una edat semblant, uns mateixos ideals pictòrics i la temàtica de l’Empordà, que és un dels grans motius de les seves obres.

Quasi fa vint anys (el 2004) que el Grup 69 va donar per acabat el treball en equip; però s’ha conservat l’amistat, el tracte i les influències entre tots ells. Així ho van reconèixer el gener del 2022 en una trobada a l’Alfolí de la Sal de l’Escala en ocasió d’una gran exposició pòstuma d’obres d’un del Grup, en Ramon Pujolboira (1949-2019), qui va reunir de nou els seus companys; com reconeixia en Daniel Lleixà: «El Grup 69 ens ha marcat i la història dirà que hem deixat un bon pòsit: i això, en el món creatiu, és important!».

Ara, aquest estiu del 2023, la Fundació Pujolboira ha aplegat de nou els pintors i la seva obra a l’Espai d’Art Pujolboira, a Albons. Un Espai d’Art obert fa uns mesos on es van mostrant les diferents tècniques artístiques d’en Ramon; però també obert a altres artistes empordanesos.

Des del primer de juliol i fins al 31 d’agost, podeu visitar aquesta exposició del Grup 69, oberta els dissabtes i diumenges d’estiu de sis a vuit de la tarda. Val molt la pena visitar-la, tant per la vàlua de tots i cada un dels artistes, com una ocasió de veure’ls de nou plegats, i com un gest d’homenatge a en Ramon, que l’any vinent hauria complert setanta-cinc anys.

L’Espai d’Art Pujolboira, als baixos de la rectoria d’Albons, és un espai privilegiat, al bell mig de l’Empordà, per contemplar de nou obres dels cinc artistes empordanesos, altra vegada simbòlicament junts, mostrant-nos cinc maneres diferents i complementàries de veure l’Empordà. És una ocasió única, i potser irrepetible per contemplar junta l’obra dels cinc, que des de la seva dissolució no havien exposat conjuntament.

La Fundació Pujolboira, de la qual formo part com a membre de la Junta, té el goig d’aplegar de nou cinc dels millors artistes i pintors actuals en una exposició conjunta aquest estiu.

També des de la Fundació estem treballant en un quadríptic per mostrar l’Itinerari Pujolboira, per promocionar i fer visitables quatre espais eclesials amb obra de Ramon Pujolboira: a la parròquia de Santa Coloma de Farners (mural al fresc sobre Sant Salvador d’Horta i Sant Dalmau Moner), a Sant Pere de Figueres (reixa de la plaça i timpà de la porta principal), parròquia d’Albons (mural al presbiteri de l’Últim Sopar), i, finalment, una obra completada per Cathrine Bergsrud, a la parròquia de Santa Anna de l’Estartit, sobre el Baptisme de Jesús.

La bellesa i l’art mai haurien d’haver marxat de l’Església, perquè la Bellesa és un dels bons camins per arribar al Transcendent.