Càritas: molt a veure!

Acaba de passar la festa de Corpus, que és també la diada de Càritas. Els objectius permanents de Càritas són: adaptar la seva acció als reptes socials de cada moment, i denunciar les causes que generen pobresa o exclusió social, instant a tots (ciutadans i administració) a assumir les nostres responsabilitats.

El titular d’aquest mateix Setmanari de l’Alt Empordà de la setmana passada era aquest: «Càritas Alt Empordà triplica l’atenció de les persones sense llar».

En els temps que vivim, esdevé imprescindible i necessari fer de l’amor un far que esdevingui un referent per il·luminar horitzons possibles d’esperança, d’oportunitats i de vida nova capaç d’emergir enmig del dolor i la tristesa. Continuem transitant per temps desolats, marcats per una profunda crisi que fa que ens aferrem al present, a allò que és immediat, perquè la incertesa s’ha instal·lat en la nostra manera de viure i ens deixa veure poca cosa del futur, tot i que seguim fent plans i omplint-nos les agendes.

Tal com menciona l’Informe FOESSA, la gravetat de les conseqüències de la pandèmia sobre l’estructura social, les condicions de vida de les famílies i la inclusió social han marcat un abans i un després per a la nostra generació, i encara no podem calcular els efectes que tindrà en els més joves. L’empitjorament de les oportunitats laborals i socials per als qui ja estaven en situació d’exclusió, juntament amb la reducció del contacte social generalitzat i el debilitament de les relacions socials, genera més aïllament enfront de l’individualisme creixent que fa emergir una societat més desvinculada i inhòspita.

A això s’hi afegeix la gravetat de la guerra a Ucraïna i els més de quatre milions de persones que han hagut de fugir del país, fet que ha generat a Europa la crisi humanitària més important després de la Segona Guerra Mundial. A Catalunya, ja hi ha arribat més de quaranta mil refugiats ucraïnesos. No podem, però, oblidar la realitat de milers de persones que continuen fugint d’altres conflictes, de la persecució i la pobresa, dels efectes de les catàstrofes climàtiques, sigui a prop de la nostra terra o lluny. Una quantitat ingent de persones a tot el món viuen desplaçades de les seves llars, en una peregrinació contínua, buscant pau, oportunitats, futur.

Vivim en una creixent inestabilitat global que, d’una manera o una altra, ens està afectant a tots i ens recorda, amb insistència, un present del qual no ens podem escapar: tots els éssers humans som fràgils i vulnerables, no podem afrontar sols i de manera unilateral ni les crisis ni els desastres.

Però també som capaços d’aconseguir una solidaritat i una generositat que brota de les nostres entranyes en commoure’s amb el dolor i el patiment dels altres, que capgira la nostra compassió adormida i la converteix en gestos senzills i concrets, en vida per als altres.

Són els brots d’una fraternitat universal que traspassa totes les fronteres i que tenen l’origen en l’amor que som, el do de Déu Pare que ens fa fills i filles, i que estem cridats a cultivar. Càritas té per objectiu mostrar l’amor de Déu enmig de les situacions de pobresa.

En els darrers mesos, des dels diferents serveis de Càritas Diocesana de Girona, s’ha anat percebent una creixent preocupació i malestar amb relació a l’habitatge, tant pel que fa a la precarietat com amb relació a les dificultats d’accés i a la incapacitat de fer front a les despeses que se’n deriven, circumstàncies que afecten, especialment, a moltes famílies ateses que es troben en una situació de vulnerabilitat.

L’anàlisi de l’Informe FOESSA fa veure unes problemàtiques greus en aquest àmbit: el 18% dels enquestats viuen en habitatge okupat; el 50% paguen lloguer, tot i que un terç d’ells hi viuen sense contracte vigent; i el 43% d’aquests no pot fer front a les despeses d’habitatge. El 75% no té calefacció i el 65% no disposa d’aparells d’informàtica. I, molt greu, el 15% no tenen a la casa ni llum ni aigua potable.

Més enllà de les propostes que proposa per a la mateixa Càritas, reclama a la gestió municipal que creï dispositius municipals per lluitar contra la vulnerabilitat i l’exclusió social, que creï serveis especialitzats per persones sense llar, com centres residencials o pisos d’inclusió, obligatori en poblacions de més de 20.000 habitants. «Tu hi tens molt a veure» diu l’eslògan de Càritas d’aquest any.