Què és la malaltia de Chagas?

Aquesta és una de les principals malalties parasitàries actuals. Està causada pel Trypanosoma cruzi que és un paràsit que es transmet per mitjà de la picada d’una xinxa. La malaltia pot provocar lesions importants al cor, a l’esòfag, a l’intestí gros, i al sistema nerviós. Però al voltant d’un 60% de les persones malaltes no tenen símptomes, ni saben que estan infectades i, per tant, no reben tractament. I aquesta malaltia, sense diagnosticar ni rebre tractament, pot arribar a ser mortal. D’aquí rau la importància de fer una detecció i tractament precoços, perquè, amb el tractament precoç, el guariment és quasi segur.

Aquesta és una malaltia endèmica de l’Amèrica del Sud i l’Amèrica Central però, atesa l’actual mobilitat de les persones, ja fa temps que s’han detectat casos en altres països, com ara a casa nostra. A Catalunya, s’ha posat en marxa un programa de cribratge sistemàtic de la malaltia de Chagas en dones embarassades, per detectar-la i tractar-la com més aviat millor.

Com hem dit, la malaltia es transmet per la picada d’una xinxa, però també es pot emmalaltir en l’embaràs, quan passa de la mare malalta al fill (transmissió vertical) i provoca un Chagas congènit. També es poden trobar casos de transmissió vertical a la primera o segona generació, es pot donar en qualsevol fase de la malaltia materna, durant tot el cicle de gestació i en el moment del part. Però no es transmet a través de la llet materna. Altres vies de transmissió són les transfusions de sang, els trasplantaments d’òrgans o teixits. Des de l’any 2005, es disposa d’una legislació sanitària que regula les donacions de donants originaris de zones endèmiques.

La fase aguda de la malaltia de vegades passa desapercebuda. En aquesta etapa, pot haver-hi mal de cap, pal·lidesa de la pell, dolor muscular, sensació de dificultat per respirar, dolor abdominal, inflor i febre. Un cop acabada aquesta, ja s’entra en la fase de cronicitat que, sense tractament, durarà tota la vida. La malaltia, com hem dit, és potencialment molt greu i es caracteritza per presentar, en un trenta a quaranta per cent, una insuficiència cardíaca, alteracions del ritme cardíac, mal de panxa, dificultat per empassar el menjar i restrenyiment.

El diagnòstic es pot fer a través de mètodes directes, com són les proves parasitològiques (cultiu o mètodes moleculars) o els indirectes o mètodes serològics. És molt important fer-lo tan aviat com sigui possible, perquè ens permetrà tractar-lo més precoçment i això ja hem dit que fa que la supervivència de les persones malaltes sigui molt més elevada.

El tractament es fa amb medicaments que tenen el nom de benznidazole o nifurtimox. L’eficàcia del tractament és inversament proporcional al temps d’evolució de la malaltia, és a dir, aquesta disminueix amb el temps d’evolució d’infecció, però tot i això són útils per alentir la progressió de la malaltia i reduir-ne el risc de transmissió.

La malaltia de Chagas ja és una malaltia coneguda en el nostre entorn i es fa un treball de recerca en dones embarassades i en els seus fills en cas que aquestes la presentin i es disposa d’un protocol específic.

La diagnosi i el tractament precoços de la malaltia de Chagas són peces claus per al seu guariment.