De Cal Recader

Crònica de Rams

"Des de dalt del campanar de les hores ho veu tot. La plaça de la Catedral és plena, multitud de famílies mudades i amb les sabates enllustrades llueixen palmes, palmons i branques de llorer".

Manel Puig

Manel Puig

Toquen les dotze. El fet de batallar les campanes fa que uns quants coloms aixequin el vol. Tots menys un, de color blanc, que encara toca de potes a terra, impertèrrit, quasi no es mou. Amb gran vivesa, fa girar el caparró, observa l’entorn. Des de dalt del campanar de les hores ho veu tot. La plaça de la Catedral és plena, multitud de famílies mudades i amb les sabates enllustrades llueixen palmes, palmons i branques de llorer. Tot es mou a ritme de la Tramuntana. Prop de can Malino hi ha una nena que menja sucre. Rosega una de les boles enfilades de color de rosa del rosari que porta penjant de la seva palma. Com pot, amb una mà s’espolsa l’altra, es refrega amb els pantalons del seu pare, el pare ajup el cap i s’ho mira, l’aparta i li recrimina l’acció. Demana un mocador a la mare i li neteja la mà enganxosa.

El colom blanc alça el vol. Carrer Gallines amunt es veu la comitiva com va baixant. A la plaça la remor creix. Jesucrist travessa la multitud a espatlles d’un ase. L’Associació Viacrucis representa l’entrada de Jesús a Jerusalem. Just quan ha passat el burro, surt el mossèn. Els assistents entusiasmats alcen i agiten amb exaltació, el llorer, les palmes i els palmons. El rector ruixa als parroquians a tort i a dret amb aigua beneïda. Una estona abans, una senyora d’edat avançada s’ha assegut en una de les taules de la Taverna Silenus. Ara fa un glop d’aigua de Vichy. La tramuntana se li emporta un paper que tenia sobre la taula. L’intenta agafar al vol, però no hi és a temps, aixeca el braç com si se n’acomiadés, no deu ser important. Un home més jove s’hi acosta i li diu alguna cosa, tots dos miren cap on ha marxat el paper, no en fan més cas. L’home alça el braç, demana alguna cosa i el cambrer l’atén. Els porta un vermut: una canya, olives, berberetxos i patates xips. S’hi acosten dos nens i una dona, també el reclamen, tenen set. Se’ls veu satisfets. La plaça es va buidant, uns quants parroquians entren a missa, altres fan tertúlia o observen des de les escales de la plaça Joan Alsina, altres van a casa. Potser algú, qui sap... si mentre estigui paint el dinar de Rams, recordarà que si penja la palma en sentit horitzontal a la barana del balcó tindrà protecció i bona sort tot l’any?