Llegeixo una frase que diu: El cap, millor ordenat que ple. I es que sí. Tenim el cap molt ple. Ho constatem quan volem recordar un nom i l’arxiu triga a sortir, com quan el disc dur de l’ordinador està molt ple i va lent a executar les ordres que li donem. A la fi i al cap, l’ordinador es una còpia del nostre cervell, i funcionen semblant. La única diferència es que sabem com buidar el disc dur de l’ordinador, o com ordenar els arxius en carpetes perquè ocupin menys espai, i no sabem fer el mateix amb el nostre cervell.
I cometem l’error de pensar que quan més ple tinguem el cap, més savis som. I no és cert. La saviesa no té res a veure amb el coneixement, o dit d’una altra manera, amb l’acumulació de dades, xifres i noms. Quan una persona parla des del coneixement, es nota de seguida, No hi ha empatia. Només hi ha –conscientment o inconscient– il·lustració. Com una enciclopèdia, o el papa Google, que estan plens de coneixement, però no tenen ni gota de saviesa. En canvi et pots trobar amb persones sense estudis, o sigui, sense coneixement oficialment reconegut, però posseïdors d’una gran saviesa, per la senzilla raó que han sabut observar l’entorn en el que viuen, que han après de la natura que els envolta, de la relació amb els animals que coneixen, amb les persones amb les que conviuen, com si fossin assignatures d’una gran carrera, com es la vida mateixa.
I és que la vida és una gran escola en la que, si no aproves una qüestió, se’t presenta una vegada i una altra –a vegades en formats diferents encara que en el fons hi ha la mateixa problemàtica– fins que ets capaç de superar-la. Llavors es gira pàgina i es passa a la lliçó següent. Quantes vegades no ens hem trobat encallats en una problemàtica? Quantes vegades, fugint d’ella i creient que l’havíem allunyat, la trobem en l'episodi següent de la nostra existència? I sabem que els problemes es solucionen des de dins, des de cadascú, comprenent la situació, acceptant-la i treballant-la per superar-la. Un problema tancat en un calaix segueix existint. Ho explica molt bé aquella pel·lícula de dibuixos animats per ordinador, de títol Inside out (o en les cartelleres espanyoles Del revés) on es viatja a l’interior dels sentiments i dels pensaments d’una noia adolescent. I es que el cap, millor ordenat que ple
