Amb el pretext, negoci, però no el que podríem associar d’entrada (amb més despesa militar i venda d’armament), que també, sinó a escala energètica. Resulta que es diu, i repeteix, que la UE depèn massa del gas procedent de Rússia, però ara ens tirem a les mans del gas liquat dels EUA, que és més car (quasi un 60%!), més complex de proveir, ja que s’ha de transportar en vaixells, i atenció, amb més impacte ambiental, perquè aquest gas s’aconsegueix amb el mètode fracking i una vegada aquí requereix regasificació.

Però en el cas de l’Estat espanyol, la contradicció és més escandalosa, ja que és públic i notori que Espanya quasi no depèn del gas rus. Doncs, bé, si l’any passat el volum del gas procedent dels EUA era d’un 6%, en només un any, ja depenem del 30%! Pel que sembla també hem de dependre menys del petroli de Nigèria i Mèxic (una dependència mínima), però en paral·lel, els darrers tres mesos, ha augmentat un 207%!, la importació de cru dels EUA. És realment sorprenent i pervers, mentre el Govern espanyol s’omple la boca sobre la transició energètica. Se suposa que hem de fer una transició energètica verda, pujant molt més el pes de les renovables. Doncs ja estem gastant una milionada en gas liquat (combustible fòssil). Tot fa pensar que el recent gir del Govern/Estat espanyol, en relació amb el Sàhara, té a veure amb interessos energètics del Marroc/EUA, i que comencem a prendre distància amb Algèria (un soci fins ara fiable). Baixada de pantalons, per voler guanyar «punts»? Tornem a la sobirania energètica europea. I a la recent visita del president dels EUA a Brussel·les. Ha vingut Joe Biden a Europa amb visita solidària preocupat pels refugiats ucraïnesos o a fer el contracte del segle en matèria energètica? (i en matèria d’armament, òbviament).

Perquè, com es menja que vingui a «oferir» el seu gas liquat i la seva amfitriona Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea (per cert, dona del director d’Orgenesis, una multinacional farmacèutica dels EUA, que ha participat en la producció de les vacunes de la Pfizer) ja li tingui preparat un contracte per vendre a la UE, aquest mateix any 15.000 milions de m3 de gas liquat i 50.000 milions per any, els anys vinents? A part del que representa la despesa, que ha de ser multimilionària, on s’ha decidit dependre del gas dels EUA, en lloc d’anar cap a una transició energètica verda i una sobirania europea (ja que es parla tant de no dependre). S’ha decidit al Parlament Europeu? No! Ho han decidit els respectius parlaments dels països membres de la UE? No!