Han acabat els cinc dies de convocatòria de vaga a l’educació i els sentiments que molts professors i mestres tenim és de profund desànim. Després d’unes mobilitzacions massives per part del professorat, com feia temps que no es veien (on, fins i tot, tots els directors de secundària de Girona van donar suport a la vaga) encara hem d’escoltar, especialment des dels mitjans de comunicació, que la vaga era sobretot perquè no volíem treballar al juliol. Amb la proposta del Departament d’Educació, a final de curs, es treballarà un dia més. I per un dia ningú fa vaga.
El Sr. González-Cambray, conseller d’Educació, ha transmès la idea que al col·lectiu de professors i mestres no ens agrada treballar, que fem massa vacances. I una bona part de l’opinió pública ha comprat aquest discurs. Ara resulta que l’educació dels nois i noies està en mans d’uns ganduls i uns mandrosos. No imagino cap país del món que menystingui i menyspreï els seus docents d’aquesta manera. El desànim del qual parlava sorgeix d’aquesta sensació de poc respecte per la nostra feina i de la sensació que només ens veuen com un enorme pàrquing per encabir les criatures. Sembla com si fessin nosa. Les dificultats per a la conciliació familiar no prové del calendari escolar, sinó d’uns horaris i unes condicions laborals cada cop més precàries. Ja se sap que la culpa la tenen els mestres. I quins eren els motius reals d’aquestes jornades de vaga? Ens hem queixat d’un nou sistema d’avaluació que ningú acaba d’entendre, d’unes ràtios que perjudiquen greument l’aprenentatge, d’uns currículums que molt ens temem acabaran eixamplant les diferències entre centres (i que, fins ara, ningú ens ha explicat), del decret de plantilles que anul·la la democràcia interna i també hem demanat un augment de la inversió en educació que arribi al 6% del PIB. Un seguit de demandes que pretenen millorar la qualitat educativa. Però ja sabem que els mestres volem treballar menys, i gaudir de les nostres interminables vacances. Si voleu més motius pel desànim, mireu les imatges on la BRIMO protegeix dels mestres l’edifici de la Conselleria d’Educació. Ganduls, mandrosos i terroristes. Si afegim a una classe política completament absent aquests dies, teniu la foto sencera del nostre malestar. Segur que a algun geni se li ocorrerà que la població surti a aplaudir-nos a les 8 del vespre. Ens sentirem molt reconfortats, com els sanitaris. Alguns mitjans de comunicació han tingut la barra d’afirmar que encara que hi havia altres motius (sic), la vaga era per obligar-nos a treballar els primers dies de setembre. Per cert, no sé què he estat fent jo els darrers 25 anys els primers dies de setembre. L’espurna ha estat la imposició, la manca de diàleg del conseller, el trágala a què ens tenen acostumats. Seria divertit veure com els nois i noies de Catalunya entren a classe sense tenir professors assignats, sense les vacants cobertes o els grups sense estar organitzats del tot. No ho dubtin, la feina es farà malgrat les contínues promeses incomplertes des del Departament. Però aquest treball ni es veu ni es valora. Només treballem quan tenim alumnat a l’aula. La resta de la feina sembla que la fan els follets del bosc.
