Avui, 25 de gener, l’Església celebra la festa de la Conversió de Sant Pau, anomenat Saule amb el nom jueu, quan, perseguint els cristians, es dirigia a Damasc i abans d’arribar a la ciutat «el va envoltar una llum fulgurant que venia del cel. Va caure a terra i sentí una veu que li deia: Saule, Saule, perquè em persegueixes?» (Ac 9, 3-4).

A Figueres, avui és el dia d’anar a Sant Pau de la Calçada, per l’ofici, les sardanes i per menjar flaones. Un aplec que possiblement la pandèmia hagi deslluït, com tantes altres festes i activitats.

No sé si aquest any hi haurà la festa, però el que sí que els empordanesos menjarem seran flaones. Els anys que vaig viure a Figueres, les flaones em van seduir: la deliciosa crema dins d’una closca com una ostra del nostre mar. Una closca amb gust de llimona i ben ensucrada. És una veritable delícia.

El lloc de Sant Pau de la Calçada està documentat, segons sembla, des de l’any 990, i l’església va ser possessió del monestir de Vilabertran des del segle XII.

El nom «de la Calçada» li prové del fet d’estar ben a prop de l’antiga Via Augusta, una espècie d’autopista dels primers segles de la nostra era, per on passaven i arribaven exèrcits, mercaders i viatjants.

En la visita «ad limina apostolorum» que els bisbes catalans han fet a Roma, fa dues setmanes, l’arquebisbe de Tarragona, l’empordanès Joan Planellas, en la missa concelebrada amb els bisbe de Catalunya, País Valencià i Balears, a la Basílica Major de Sant Pau Extramurs, va recordar que hi ha motius fonamentats per creure que Sant Pau va visitar Tarragona, i, per tant, que les nostres esglésies tenen tradició apostòlica.

Quan era rector de Sant Martí d’Empúries (1984-93) vaig escriure unes pàgines imaginant com podia haver estat l’arribada a Emporion de l’apòstol Pau; un fet versemblant, atès que enmig de les ruïnes d’Empúries hi ha una basílica paleocristiana; o, potser, a causa de la tramuntana, el vaixell en què viatjava no va poder traspassar el cap de Creus, i va haver de fondejar a Marsella, i passar per la Via Augusta per arribar a Tarraco, la capital de la Hispania Citerior.

Sant Pau escriu, des de Corint, l’hivern del 57-58, als cristians de Roma el seu desig de visitar-los de nou: «Sento des de fa molts anys un fort desig de venir a trobar-vos, cosa que penso fer quan vagi cap a Hispania. Espero, doncs, que tot anant-hi us podré visitar, i que em donareu ajuda per arribar-hi, després de fruir una mica de la vostra companyia» (Rm 15, 23-24).

Avui acaba, dins l’àmbit eclesial, la Setmana de pregàries per la Unitat dels Cristians (18-25 gener), tot amb la celebració de la Conversió de Pau.