Per a obtenir un premi s’ha d’haver participat, d’alguna manera o altra, en l’espai en què s’atorga, sigui comprant una butlleta, participant en un concurs de mil i variades maneres (sigui des d’una trucada telefònica, a la presentació d’una obra artística de qualsevol àmbit, passant per competicions diverses), o realitzant algun esforç, individual o comunitari, més o menys important. La majoria de premis són en forma de diners, però també es poden donar en forma d’objecte o de compensacions diverses. En general, les persones premiades són admirades, però això impedeix que alguns cops els premis poden provocar controvèrsia i gelosia. Aconseguir un premi es considera una cosa important. Vol dir que s’ha tingut en compte la vàlua de la persona guardonada. Excepte, és clar, quan el premi és resultat de la sort, com en el cas dels sortejos.
El problema és quan deixem en mans del premi la participació, ja que resulta que en aquesta societat tan individualista, sembla que no es pot fer res si no hi ha premi. I no em mal interpreteu. Sé perfectament que hi ha persones i entitats que treballen desinteressadament en bé de persones necessitades, de natura en perill o d’animals abandonats i maltractats. I també en altres àmbits menys coneguts. Es pot ser solidari de moltes maneres. Vull dir que fins i tot aquestes persones o entitats, ve un moment que la societat té necessitat de reconèixer-los-hi la feina feta. Perquè vivim en un sistema de premis... Premi per haver estudiat bé a l’escola amb bones notes i a la universitat amb títol; potser també premi a la feina si s’és un treballador impecable, amb augment de sou o dies extres de vacances; premi si s’és un bon client d’uns supermercats o d’una botiga de barri; premi a la fidelització d’empreses i entitats, i, evidentment, també es pot tenir premi si es juga a la loteria, a algun concurs de la tele o la ràdio, o en qualsevol altre sorteig.
Potser les noves generacions –les més noves– ja creixen més amb la idea de compartir. A les escoles bàsiques ja es planteja aquesta idea com un principi educatiu... llàstima que aquestes bones intencions van desapareixent a mida que s’avança en els estudis... i es perd completament amb l’educació que fan les teles. I en quin món podríem viure si fóssim solidaris i sabéssim contribuir, aportar, cooperar, ajudar i donar sense esperar res a canvi!
