No a la variant de Vilafant que trinxa sòl agrícola i espai fluvial del Manol. Sí a l’agraïment immens i sincer al personal de la salut que, malgrat tot, intenta cuidar-nos.

No a tota aquesta gent que va a per la pela i pretén farcir de molins l’Empordà. Ni a l’Albera ni al golf de Roses. No n’hem après res, de tant de totxo a la costa? No en tenim prou de fer-ho malbé tot en nom de ves a saber quin progrés? Sí a la mobilització des de baix que ha teixit xarxes en aquests temps de pandèmia perquè les famílies en situació vulnerable pateixin una mica menys del que ja pateixen. I aquí gràcies a la gent que hi ha dedicat temps i esforços.

No a fer veure que no veieu tota la merda que hi ha a les vores de carreteres i camins. A qui correspongui: perseguiu a qui llença runa i mobles vells on no toca! La gent hi serem per denunciar-ho i fer accions de recollida per visibilitzar-ho; però, administracions, feu el que us toca!

Sí al professorat de les escoles i els instituts que educa en valors i fa que, més enllà de continguts i programacions, els nois i noies pensin i raonin i es rebel·lin.

Sabeu què? No som la gent del no a tot, com ens titllen els i les que volen la variant de Vilafant, els molins de vent i la merda al bosc. Els que tenen molt a guanyar amb especulacions com l’ampliació de l’aeroport del Prat o els Jocs d’hivern al Pirineu.

Som la gent del sí precisament perquè diem un sí enorme i ben fort a les coses que els paren els peus. Ells i elles, que durant anys (gairebé) mai es van trobar un no per resposta, voldrien la impunitat perpètua. Per sort, els temps estan canviant. I sabeu què? Que si no canvien en n’anem tothom a prendre pel sac.

Els finals d’any són tradicionalment per fer balanç. Els podem utilitzar també per planejar el futur. Perquè només mirant amb vista llarga ho endevinarem.

Tornem a tancar un any amb mascaretes que ens amaguen el rostre, distàncies físiques que ens fan enyorar abraçades i prudències que ens fan viure amb alerta constant.

La incertesa ja la vivim sense buscar-la. Però això no vol dir que no calgui ser al carrer quan és necessari i posar traves al tot s’hi val i plantar-nos davant del poderoso caballero don dinero, com diu el poeta. No ens despistem perquè el lema de «Salvem l’Empordà» necessita acció i constància i resistència.

Res no se salva sol i la lluita és sempre col·lectiva i, mireu què us dic, més necessària que mai.