La nit del 20 al 21 de novembre vaig arribar a l’aeroport de Barcelona provinent de Banjul, la capital de la República de Gàmbia. Hi vaig estar quinze dies, a la comarca de Badibbou (North Bank Division), per visitar els diversos projectes que hi estem realitzant a través de l’Associació Amb les teves mans, una associació empordanesa amb la qual ja fa tres anys que hi anem. Personalment he visitat aquell petit país des de 1997.

Tots els cinc membres de la Junta hi hem estat uns dies, segons les nostres possibilitats, a excepció d’en Milton Sànchez que hi ha dedicat més de vuitanta dies, entre viatge i estada. També hi han vingut dos palsencs experts en la construcció de pous, i tres persones de l’àmbit sanitari.

A través de les subvencions rebudes de Dipsalut (Diputació), dels ajuntaments de Palafrugell, Pals, Begur, Santa Coloma de Farners i altres donatius d’empreses i personals, hem pogut aconseguir acabar els projectes que teníem previstos per aquest any. La pandèmia ens ha fet retardar el treball, però amb l’ajut de tots hem pogut acabar: el tancament dels horts comunals, la perforació d’un pou artesià amb energia solar, el seguiment de l’escola Fatumata (per a adolescents que no havien anat a escola), un magatzem per guardar el material i la maquinària que hi hem enviat a través d’un contenidor.

Als horts comunals hi hem plantat un centenar d’arbres de mango i una cinquantena de tarongers. Amb un projecte d’emergència hem cobert alguns teulats d’escola que l’esclafit de primers de juliol va deixar molt destrossats. Amb el contenidor va viatjar material sanitari, sabons i llençols que l’equip sanitari ha repartit aquests dies entre l’Hospital General de Farafenni i els dispensaris d’Il:liassa i Njaba-Kunda.

La metgessa i una estudiant de medicina s’han abocat a atendre un centenar llarg de persones (infants i adults) que necessitaven atenció mèdica. Tots hem estat acollits amb molta estima per la comunitat de Kekuta-Kunda, a la comarca de Badibbou. La tasca ha estat tan abundant que no ens ha pas deixat temps de fer turisme.

Les xarxes (Instagram i Facebook) d’amblestevesmans van plenes d’informació i fotografies del treball fet. Un treball que ara toca justificar a les diferents entitats i empreses. Un motiu de satisfacció per a tots ha estat de descobrir que tant el pou que hem fet com els altres pous de la zona tenen un cabal d’aigua de quatre mil litres hora, si tots tinguessin unes plaques solars o un motor prou potent. Un cabal d’aigua que segur que farà que la dimensió agrícola de la comarca vagi evolucionant cap a un cultiu de regadiu tot l’any, i no es quedi en una producció de l’arròs i els cacauets dels tres mesos de pluja.

Com a president de l’Associació, em sento molt satisfet de la tasca de tots els que aquest any hi hem anat, com dels vint-i-set que el febrer de 2020 van poder-hi estar. La pandèmia ens ha limitat la participació aquest any.

Algunes reflexions que em faig, aquests dies, en calent:

1.- Que ningú vol marxar de casa seva, si allà hi té possibilitats de viure i treballar amb dignitat.

2.- Que la nostra aportació és un gra de sorra enmig d’un desert de necessitats: que, com diu un proverbi africà que nosaltres fem servir sovint, «molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món».

3.- Que, com diuen ells, «nosaltres, els europeus, tenim el rellotge; però ells tenen el temps». Que la nostra manera de viure és massa estressant, i fem malbé el planeta malgastant més energia d’aquella que el planeta produeix.

4.- Que nosaltres volem formar part d’un món just i igualitari, on les persones tinguin la possibilitat de viure-hi en pau, sense haver de deixar «casa seva» contra la seva voluntat.

5.- Que aquesta activitat solidària, a l’Àfrica o a altres llocs, ens enriqueix als qui hi treballem, i ens fa viure uns valors que no podem comprar amb diners.

Quan en tornes, ja penses quan podràs anar-hi de nou.