A Figueres els carrers fa temps que no són nostres. Em passejo als vespres i les propietats pot ser que sí, però en aquest moment ni tan sols les botigues ho són. Una ciutat que va fer política durant anys per arribar a 50.000 habitants sense res més, i que no va acomodar la ciutat, ni va buscar feina als nouvinguts, una Figueres que ho va fer malament.

Figueres té trencada la cadena econòmica de l’ascensor social, tenim risc real de suburbanització. Tenim una classe mitja menestrala empobrida, botiguera en essència, que ha deixat de contractar i no inverteix. Les franquícies són les reines, i els és igual si estan a Figueres o a la Jonquera. De fet, ja han triat la Jonquera. La frontera té aquestes coses, tant que ens ha afavorit en passades generacions, i avui ens perjudica de tal manera que l’Empordà està ple de prostitutes i marihuana. I Figueres n’és el dormitori, i amb la llum tallada al Culubret.

Per sortir d’aquesta dinàmica ja no val podar els arbres i canviar les llums, cal fer ciutat, tenir un plantejament general i entendre que els edificis per si sols no generaran aquesta activitat de ciutat. L’activitat vindrà de tenir acabada la Casa Dalí, que implica arranjar la Plaça Palmera, lligar-la amb la plaça Tarradelles i peatonalitzar part del carrer Monturiol. La vida vindrà de poder donar ús a la Plaça de Toros, que podria ser una cessió al Museu Dalí per la seva ampliació, i a més ens serviria per arreglar el malmès aparcament de l’avinguda Vilallonga i fer centre ciutat fins a l’equipament Ferran Sunyer i Balaguer.

Serà ciutat per fer de la Casa Nouvilas un Museu a Narcís Monturiol, realment propi de Figueres, i bona excusa per potenciar tota la zona sud fins la rotonda de «l’arbre pixaner inacabat’». La recuperació vindrà per donar finalment ús a l’edifici del Casino Menestral amb totes les seves activitats, prioritzant un Conservatori de Música i lligant-ho amb un Museu a la Sardana de Pep Ventura, realment propi de Figueres, a la Biblioteca vella, per exemple. Potser una excel·lent excusa per corregir la degradació del carrer Tapis i lligar-ho amb els aïllats Caputxins. El passeig Nou, de la plaça de l’Ajuntament fins l’estació de l’Ave, ens donarà una entrada potent i lligarà aquest barri a Figueres. La veritat és que el trasllat de caserna de la Guàrdia Civil al barri hagués estat clau per al Culubret.

El Castell, com a plaça més important del poble/centre d’activitats, depèn de nosaltres i prou. Hem de pensar en el procés que ja va realitzar Banyoles amb el llac. La universitat pot està de camí, però si fas la resta, que si depèn de nosaltres, pot caure exercint influència. Preparar la ciutat per ser centre de TICs m’ho guardo per més endavant, perquè necessita un sol escrit, i crear un polígon industrial Vilafant-Figueres al voltant de l’AVE. I industrial vol dir industrial, crec que ja he parlat amb les persones adequades. Tot això, part d’això o molt més que això, és el que faria que Figueres tornés a ser ciutat.

Reflexionant sense gaires manies, cal enviar un SOS a la Generalitat per pagar el cost de la immigració i el problema de la marihuana al Culubret. Si cal, s’han de prendre mesures com a Vic, mai és massa tard per afrontar el fet, però s’ha de fer, perquè el problema és d’una dimensió impossible per a nosaltres sols.

No és políticament correcte dir-ho, però si seguim amb el model Ada Colau i una alternativa d’anar fent, Figueres no ho aguantarà, estem perdent el temps i ja n’hi ha prou de política. Mireu, visito molt sovint el municipi de Sant Pere i parlo amb gent del poble, es respira bon ambient, els nouvinguts parlen en català pel carrer, hi ha seguretat i comerç obert. Em responen a la meva pregunta òbvia:

– Aquí noi, el jovent com tu no ha marxat, s’ha cuidat del poble.