Futbol de veritat, infrafutbol o, com va dir Michael Robinson en una entrevista a aquest Setmanari, «és més real el futbol regional que partits de Barça o Madrid». Veure partits de Tercera Regional i de Primera Femenina del club del meu poble, Llers, quan era petit, em va començar a agafar afició pel futbol lluny dels focus. I, anys més tard, vaig tenir la sort de poder fusionar-hi la meva altra passió, el periodisme, als setmanaris de la comarca. Fins al punt que, ara fa 10 anys, amb la direcció de Setmanari de l’Alt Empordà i els companys del web Futbol Empordà vam idear una gala per premiar jugadors i jugadores que, amb tots els respectes, pràcticament només coneixen als seus pobles.
La feina pesada d’anar sumant, amb la calculadora en mà, els coeficients de gols encaixats dels porters i porteres jornada rere jornada es veia recompensada amb actes com els Amos de l’Àrea. Cal remarcar que sense la digitalització de les actes (amb les alineacions de cada partit a un clic) que va posar en marxa la Federació Catalana hauria estat una quimera crear els premis. No teníem la capacitat per recopilar tota la informació manualment de cada partit.
I amb una sabata i una espardenya vam crear els primers premis, amb trofeus i una posada en escena austers. I la criatura ha anat creixent a poc a poc. Amb l’amic Roger Arbusà vam anar incorporant un ‘canutasso’ amb preguntes als premiats i el súmmum va ser el magnífic acte organitzat la setmana passada a l’Auditori dels Caputxins, després de tota una vida celebrant-los al Consell Comarcal i als seus jardins. Agraït a l’Empordà (Carles Ayats, Santi Coll i companyia) per recordar-se de mi per a la 10a edició malgrat haver deixat el mitjà ara fa dos anys i mig. Que en siguin, com a mínim, 10 més!
