Aquesta és una malaltia en què hi ha una limitació o disminució de l’entrada de l’aire a l’arbre respiratori, cosa que es coneix com a limitació del fluix aeri. L’MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica) agrupa diferents malalties que tenen en comú l’aparició de tos, mucositats i ofec. Sense una diagnosi i un tractament oportuns, i a temps, pot conduir a la mort. Aquesta és una malaltia crònica respiratòria inflamatòria que està associada a l’exposició permanent del fum del tabac. Es caracteritza per una obstrucció no reversible i persistent de les vies aèries. Per diagnosticar-la és molt útil una prova anomenada espirometria. L’espirometria mesura el flux aeri que surt dels pulmons. És útil per al diagnòstic i per conèixer els graus de severitat de la limitació del flux aeri.

Com sabrem si una persona té una MPOC? Doncs observant si presenta els següents símptomes: falta d’aire, tos crònica i expectoració.

Quan parlem d’aquesta malaltia no podem deslligar-la del tabac. Perquè el millor que es pot fer , en cas de fumar, és deixar de fer-ho. Cal abandonar-lo i fer-ho per sempre. Deixar de fumar pot frenar l’evolució de la malaltia. Les causes més freqüents que la poden provocar són el tabac, però també la contaminació de l’aire en locals tancats (provocada per estufes i calderes), la contaminació exterior provocada pel trànsit, la pols i els productes químics. Si les poguéssim evitar totes, respiraríem millor.

El seu tractament pot ser amb mesures no farmacològiques i amb farmacològiques. Entre les primeres hi ha el fet de deixar de fumar, caminar trenta minuts diàriament i fer exercici físic sempre que es pugui. Aquestes mesures milloren els símptomes de la malaltia i la qualitat de vida de la persona que la pateix. Cal seguir una dieta equilibrada, mantenir un pes correcte –no estar en sobrepès ni per sota del pes ideal– i beure 1,5 litres d’aigua al dia –sempre que no hi hagi altres causes que no ho permetin–. Quan parlem de tractament farmacològic parlem d’inhaladors i en el tractament es poden combinar diferents fàrmacs broncodilatadors –que eixamplen més els bronquis i permeten que el flux aeri sigui superior– i algunes vegades cal prescriure corticoides inhalats. Aquests tractaments milloren els símptomes del pacient, la seva qualitat de vida, la capacitat per poder fer esforços i en alguns casos també milloren i/o alenteixen la progressió de la malaltia.

L’OMS (Organització Mundial de la Salut) recomana desenvolupar polítiques i aliances per controlar aquesta classe de malalties, així com impulsar la disminució dels factors que influeixen en el seu desenvolupament, sobretot el tabac i la limitació de l’emissió de gasos de diòxid de carbó. Per un altre costat, també és molt important millorar els sistemes de salut i garantir el tractament a totes les persones malaltes. En darrer lloc, i no per això és menys important, cal promoure l’educació sanitària i enfortir la investigació mèdica per a la cura d’aquesta malaltia.

La lluita contra el tabac és bàsica per fer front a aquesta malaltia i és una tasca individual que repercuteix positivament sobre la salut.

Deixar de fumar no és fàcil, però tampoc és impossible i sempre és un bon moment per deixar-lo. Els pulmons ho agrairan.