Del 24 al 26 de setembre es va celebrar a Portbou la 6a edició de l’escola d’estiu Walter Benjamin, organitzada per l’Associació Passatges per la Difusió de la Cultura Contemporània. El darrer dia dels col·loquis, en una de les activitats de clausura, es va presentar un nou projecte per impulsar la Casa Walter Benjamin, que s’ha d’ubicar a l’ajuntament vell. Aquest nou projecte, que va ser l’estrella de l’escola, ha estat dissenyat pels arquitectes empordanesos Jordi Pigem i Joan Falgueras sota l’encàrrec de Passatges i el patrocini de Ferrocarrils de la Generalitat. L’obra dels dos arquitectes substituiria l’anterior projecte de Norman Foster.

En aquesta presentació, hi va haver diversos parlaments destacats, com el de Pilar Parcerises, presidenta de l’entitat organitzadora, o el de Vicenç Villatoro, director del Memorial Democràtic de la Generalitat. El discurs més sorprenent, però, no va ser pas de cap d’aquests dos intel·lectuals culturals, sinó el de l’alcalde de Portbou, Xavier Barranco, que va comparar el projecte de la Casa Walter Benjamin amb el dia de la marmota. El discurs no va ser sorprenent per la seva retòrica, la qual no es valorarà en aquest article, sinó pel seu contingut: Barranco va comparar tot el recorregut que porta aquest projecte amb el dia de la marmota, sense dir que va ser ell (i l’equip de govern del qual era regidor entre els anys 2011 i 2015) la marmota que es va amagar i va fer predir al públic expectant que l’hivern i, al seu torn, el projecte seguirien congelats, tal com romanen actualment.

L’alcalde diu que estem en el dia de la marmota i té tota la raó, ja que, com dic, l’any 2011 les marmotes es van amagar en veure el núvol de la cultura, que portava una pluja de bitllets.

Suposo que per la feina que venia amb ell...

Aquell mateix any plegava el govern municipal bipartit de socialistes i republicans, amb Toni Vega al capdavant, que va deixar enllestida una subvenció d’uns 800.000 € per iniciar les obres de rehabilitació de l’ajuntament vell amb la finalitat d’acollir un espai dedicat a la cultura i el pensament benjaminià. Doncs aquella subvenció devia fer por a les marmotes de CiU (avui Ara Portbou-PDeCAT) que disposaven de majoria absoluta a l’ajuntament i van renunciar-hi, renunciant conseqüentment al fet que Portbou esdevingués una peça clau dins del mapa cultural modern de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del món.

I és que la Casa Walter Benjamin no només esdevindria important pel seu contingut, que seria tota l’obra de Walter Benjamin, sinó perquè Portbou es convertiria en el lloc on la considerable obra inacabada del pensador fos objecte d’estudi per part de nombrosos experts i, així, les preguntes que va deixar sense respondre per fi podrien quedar resoltes.

En el moment en què es va renunciar a això es va fer notòria la desconfiança d’alguns vers el poble, desconfiança que ara torna de manera inversa, quan algú vol abanderar allò que un dia va anatematitzar.