Estic a favor, de totes totes, de les noies maques i ben fetes que ens alegren, vagin on vagin, la vista i la vida fins a les portes de la mort. En contra estic, rematadament en contra, dels abusos sexuals, els perpetrin els laics o els religiosos. La pederàstia és una sagnant xacra social, que caldria erradicar de soca-rel.
Estic a favor de Catalunya i els catalans, que de les pedres en fem pans, deien. Radicalment en contra estic de l’espoli fiscal a què ens sotmet l’Espanya postimperial, de zones deprimides on alguna gent, en canvi, va tirant de la rifeta.
Estic a favor, totalment a favor, que els capellans puguin casar-se, si volen, i també que les dones puguin accedir al sacerdoci. Estic en contra, tanmateix, de marginar per decret moltes religions foranes. De fet, mai no sabrem qui té la raó, o potser ho sabrem massa tard, quan ja no serem a temps de canviar.
Estic a favor, sempre, de les reivindicacions del sexe femení, les dones han de tenir els seus drets ben reconeguts. Estic en contra d’alterar, en canvi, l’ordre dels cognoms d’un infant.
Estic a favor de l’independentisme català, sense guerres perquè res val una guerra, i en contra de l’excloent nacionalisme espanyol. Estic en contra també de les dretes i les esquerres, sobretot tal com se’ns presenten a casa nostra i a algunes cases del costat.
En cas de separació d’un matrimoni estic a favor, per poc que es pugui, de la custòdia compartida dels fills petits. Estic en contra de la direcció que porta la família tradicional, que jo diria que té els anys comptats. Tal vegada arribarà un dia que el més normal serà tenir cinc o sis parelles consecutives, més o menys estables, amb banyes o no pel mig, al llarg d’una vida.
Estic en contra del bilingüisme a Catalunya, tal com ho entenen a Madrid, és a dir, amb total preeminència del castellà. En canvi, estic a favor del plurilingüisme –català, castellà, anglès, francès...– amb clara consciència que la nostra llengua, la dels ciutadans de Catalunya, és el català. I amb unes lleis fermes que li donin suport.
Estic a favor de la democràcia que, com s’ha dit tantes vegades, és el menys dolent dels sistemes de govern. En contra estic, en canvi, dels tripijocs d’alguns partits polítics, amb el seu electoralisme a capa i espasa i la xerrameca buida d’alguns dels seus líders.
Estic a favor dels bons poetes i escriptors de tots els temps i idiomes: Salvador Espriu, Víctor Català, Josep Pla, Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Baltasar Porcel, Josep M. de Sagarra, Federico García Lorca, Antonio Machado, Miguel Delibes, Álvaro Cunqueiro, Gabriel García Márquez, Umberto Eco, Axel Munthe, Ernest Hemingway... En contra estic d’alguns altres de tercera divisió que darrerament venen els llibres a cabassos, com ara els que provocaren la invasió de la novel·la negra.
Estic a favor de la justícia justa, i perdoneu la redundància. Estic en contra que alguns personatges populars no siguin a la presó fa anys. Estic a favor dels bons restaurants a preus raonables. Estic en contra dels temples sagrats de la gastronomia, de preus astronòmics, totalment prohibitius.
Estic a favor dels viatges, com més millor. No em penedeixo de cap dels que he fet. En contra estic del mal temps, que sovint els esguerra.
Estic a favor del Barça i contra el Madrid. L’Espanyol, ni m’escalfa ni em refreda. Estimo Barcelona, i més Girona, i més Figueres, i més Llançà...
