Al llarg de tot l’estiu hem pogut admirar, de nits, les projeccions dalinianes sobre les façanes de la Torre Galatea, Casa de la Vila, seu històrica del Casino Menestral i Antic Escorxador. Un cop acabada la campanya seria bo conèixer, si és que es pot saber, la seva efectivitat real, que esperem que hagi estat excel·lent. Mentrestant, la Sala Oberta del Museu del Joguet presenta, fins a l’octubre, una exposició centrada en els vint primers anys de Salvador Dalí. I la casa natal del pintor va prenent forma, en el que segurament esdevindrà un atractiu complementari del Teatre-Museu. Dit això, és evident que coincidim plenament amb tots aquells que consideren que Figueres ha de respirar Dalí pertot arreu, i que encara ens queda molt camí per recórrer.
Però també pensem que no només de Dalí ha de viure Figueres. El programa electoral de JxF incorporava, en l’apartat que lligava la cultura amb el turisme, una referència explícita a la necessitat de posar en valor tots aquells elements que vinculen la ciutat amb la Guerra Civil i, molt especialment, amb la Retirada. Aquella convicció l’he vist refermada, aquest estiu, amb un recorregut pels Espais de la Batalla de l’Ebre, a les comarques de la Terra Alta i la Ribera. Només en els centres museístics, es comptabilitzen més de 15.000 visitants anuals –unes xifres similars a les que té el Museu de l’Empordà, per exemple-, però es calcula que es dupliquen o tripliquen, perquè hi ha més de 20 espais a l’aire lliure per visitar sobre el conflicte més sagnant d’aquella lluita fratricida en terres catalanes i que, òbviament, no tenen cap registre de visitants.
Al Memorial de la Camposines, a la Fatarella, hi ha gravats els noms de tots aquells que van morir en la batalla i en una ossera es guarden les restes dels soldats que encara avui –83 anys més tard!– no han pogut ser identificats. Allà vàrem comentar amb l’historiador Josep Maria Solé i Sabater, un dels màxims especialistes en la Batalla de l’Ebre, les potencialitats de Figueres en aquest sentit. Cal recordar els bombardejos –no en va se l’ha anomenat la ‘Gernika’ catalana–, la darrera reunió de les Corts republicanes al castell de Sant Ferran, el ‘pacte del capó’ per salvar les obres d’arts espanyoles i catalanes i el pas de mig milió de persones camí de l’exili, entre altres fets històrics.
Les actuacions realitzades en els darrers anys pel Memorial Democràtic de la Generalitat i pel Consorci del Museu de l’Exili de la Jonquera han estat exemplars. Des de la senyalització dels diferents espais fins al muntatge de l’exposició permanent sobre l’exili cultural català de 1939 a Agullana, passant per la feina de documentació de la mina Negrín de la Vajol –on es va guardar l’or de la República retirat del Banc d’Espanya– o els búnquers de la línia P, en aquest cas ja en la postguerra, són un conjunt d’elements que tenen un interès per a un segment de població, però que creiem que encara tenen molt més potencial per desenvolupar.
En el cas específic de Figueres, és evident que hi ha elements d’interès per conèixer i visitar. Tinc molt clar que el model de la Catalunya Sud és vàlid i traslladable aquí. Allà han creat el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre que implica el Memorial Democràtic de la Generalitat amb les administracions locals i comarcals. Es reivindica una batalla que va durar 115 dies. A Figueres, exclusivament, van ser molts més dies, si ens remuntem als bombardejos dels avions del feixisme i fins a la Retirada. Remarcar-ho i executar-ho requereix allò que en diem voluntat política. I pressupost, evidentment, però em sembla que tampoc hem de parlar de xifres extraordinàries. A més, com passa a la Terra Alta, una acció d’aquesta mena genera sinergies, per exemple, en el món de la restauració, el consum i la venda de productes agroalimentaris locals i del comerç en general. I, per descomptat, reforça l’oferta cultural integral del territori.
