La temporada 2021-22 ja ha començat, però encara no hem deixat enrere l’estiu del tot. Abans de tancar el capítol, amb ja un parell de jornades disputades, és inevitable recuperar el discurs del president Narcís Bardalet a l’assemblea de socis celebrada a Vilatenim el passat 20 d’agost. Perquè parlar de la Unió, Luxemburg, «molta pasta» i «més pasta» no es pot fer sempre a la vegada.

Saltant-nos un parell d’hores d’assemblea, el vuitè punt del dia va ser el parlament de Narcís Bardalet dirigint-se a la parròquia unionista. El forense va explicar que, amb la temporada en marxa, va decidir que «el vuitanta per cent de la plantilla, fora». Així de simple, independentment que tots els jugadors volguessin renovar, segons ell. En un to in crescendo, va explicar que el canvi de gespa de Vilatenim era imminent, segons el que tenia entès la junta, però que «ja veurem quan es fa». Dos aperitius abans del plat fort quan la gent mirava el rellotge per anar a sopar.

«Un bon dia vaig rebre una trucada d’un conegut representant, una persona important en el món del futbol. Volia parlar amb el president del Figueres», va recordar davant els socis, per dir que «el Figueres interessa a un fons d’inversió de Luxemburg». Sense el més mínim interès a fer volar coloms, «ara que està tan de moda», va acceptar reunir-se amb totes les parts implicades per veure que s’hi podia coure. «Si en volen parlar, vinguin i en parlem», va respondre el president per jugar com a local amb el factor camp a favor.

Pocs dies després, recordava, va aparèixer el representant amb un CEO d’un fons luxemburguès, això posava a la targeta de visita, per parlar sobre una hipotètica compra de la Unió Esportiva Figueres. «A mi de petit ja em van dir que els Reis venien d’Orient, els nens de París i que quan et queia un queixal venia un angelet i et posava un joguet», amb aquestes paraules va resumir gairebé tota la reunió abans d’exclamar inquisitorialment en ple discurs «papers, papers! Si no, no hi ha res!».

Segons Bardalet, aquest grup inversor volia comprar el Figueres, i crear un equip per pujar a Segona A o Primera. Després, va recordar, «un executiu important d’un banc d’Espanya va aparèixer, perquè estem parlant de molta pasta» per posar èmfasi en el poder econòmic de Luxemburg. Tècnicament, la Unió Esportiva Figueres no es pot vendre, ja que no es tracta d’una societat anònima esportiva. «El Figueres no està en venda, no és meu, és dels socis. A més, aquí estem escaldats, perquè en Flix ens volia portar a Primera Divisió i vam acabar jugant a Espolla i Gualta», recordava Bardalet. Ara bé, una oportunitat així tampoc es pot deixar escapar sense, almenys, una proposta en ferm, perquè la memòria és fràgil, i més quan parlem de «molta pasta».

Doncs bé, no se n’ha sabut res més d’aquella bona gent. Per això mateix, va quedar tot en una anècdota d’estiu, que es va explicar a Vilatenim, i qui sap si també a Luxemburg.