En el passat fèiem servir tota mena d’estris per il·luminar, un dels més rudimentaris, podria ser la torxa. El seguiren les llànties i els quinqués. En l’actualitat, el més comú, el que avui encara utilitzem quan se’n va el llum i quan no trobem la llanterna que tenim guardada, són les espelmes. És evident que amb l’arribada del corrent elèctric tots aquests altres sistemes quedaren en l’oblit o potser sobre algun moble o calaixera a tall d’ornament. Són quasi peces de museu. La veritat és que la nostra vida no seria tal com és sense l’electricitat. Aquells inicis se centraren a produir energia per a les indústries i també per a il·luminar els carrers i les places. Amb el temps, l’electrificació entrà a les nostres cases per fer anar l’invent de la bombeta i donar-nos claror. Però amb aquesta cosa que anomenem progrés s’inventaren aparells que ens feren la vida més còmoda i flexible, vàrem començar a fer anar la rentadora, el rentaplats, la nevera, l’ordinador. Si ens parem a pensar, de la xarxa elèctrica també en depèn l’alimentació, les comunicacions, l’oci, la cultura...
Quan era petit la meva àvia Isabel sempre m’advertia: «Tanca el llum que és un lladre». Amb les pujades diàries dels preus que estem patint darrerament, avui aquestes paraules agafen més força que mai. Precisament ahir escoltava atentament a la televisió com un especialista explicava amb quins tres conceptes es divideix la factura de la llum i explicava que una de les parts és el manteniment de les línies elèctriques i el seu transport, l’altre els impostos aplicats pel govern i, el darrer, el que cadascú de nosaltres consumim. Sembla que el lladre que deia la meva àvia, no és la mateixa electricitat, sinó els empresaris que fan possible que es produeixi, els governs que apliquen els seus impostos i sobretot nosaltres mateixos, que deixats portar per aquesta mala costum que tenim en segons quins aspectes, de vivir a lo grande i d’utilitzar a tort i dret, sense mesura, aquests avenços que ens fan la vida més còmoda, no tenim en compte el consum desmesurat ni l’impacte de tot això sobre el planeta on vivim. La veritat és que sembla que tots plegats estem com un llum!
