Resulta que una nit d’estiu em trobava voltant pels carrers de Besalú i val a dir que malgrat ser un dia entre setmana es veia molt ambient pels carrers, amb pràcticament la totalitat de les terrasses plenes de clients. Fins al punt que, de no haver estat per la mascareta que últimament atempta contra els rostres de les nostres vides, un podia fer-se la il·lusió que tot era com abans del malson.
Vaig preguntar al propietari del restaurant sobre la marxa del negoci i em va dir que a part del turisme francès que és habitual per aquelles contrades, aquest any hi havia més nacionals. Que l’estiu estava essent molt millor que la temporada passada sense arribar a les xifres del 2019, però que en definitiva ell no es podia queixar de tal com li estava funcionant la campanya.
Em va agradar comprovar com hi ha negocis que encara suren malgrat haver sigut severament fuetejats per la pandèmia, amb propietaris optimistes que afronten el futur amb esperança i il·lusió. I em feu reflexionar un comentari seu al·ludint al Circusland recentment instal·lat en aquella població i que «havia acabat d’atreure aquell turisme complementari que en temps difícils tant s’agraeix».
O sigui que una de les poblacions mes belles de Catalunya, amb un impressionant llegat històric i monumental i un turisme que li ve gràcies a aquell reclam, aposta per complementar la seva oferta turística amb un museu dedicat al circ, diríem que una activitat cultural minoritària.
Crec que és una profunda reflexió que cal tenir en compte en una Figueres que, sempre donant la culpa a l’ambició desmesurada dels interessos privats, ha deixat escapar ofertes culturals importants. Els exemples més clars en són els museus del cinema i del circ, encapçalats per persones empordaneses que sempre havien manifestat la seva voluntat d’exposar les seves col·leccions a Figueres, i que malauradament rauen en altres viles no gaire lluny de l’Empordà.
En resum, només volia dir que els figuerencs som afortunats de comptar amb el Museu Dalí, una autèntica loteria gràcies a la voluntat de l’artista universal amb la inestimable col·laboració d’algun alcalde, però que complementar l’oferta mai està de més, perquè, al cap i a la fi, del que es tracta és de que els visitants no només vinguin, sinó que es quedin més d’un dematí o una tarda a menjar la paella i, si és possible, a dormir.
