Avui toca un article complicat, d’aquells que surten d’un pensament una mica enrevessat i no són fàcils de plasmar sobre blanc perquè s’arribi a entendre. El punt de partida és la sensació que, potser, estem vivim darrerament una situació una mica paradoxal, que comporta un creixement a parts iguals de les llibertats i les obligacions.

Fa dècades, fins i tot algun segle, que la humanitat ha anat acceptant i assumint una sèrie de llibertats que ens fan més racionals i coherents.

Parlem del respecte als animals, la convivència entre races, l’abolició de l’esclavisme, la igualtat entre sexes, la llibertat de desplaçament, l’acceptació social dels homosexuals, el lliure pensament, la llibertat d’expressió, els drets laborals o les democràcies polítiques.

Sense oblidar els drets universals a la sanitat i l’educació.

Avenços que innegablement fan un món millor, més tolerant, comprensiu i format. Però justament ara, que estem vivint moments complicats, es fan sentir veus que denuncien passes enrere per una sèrie de normes que ens venen imposades.

Parlen de les obligacions horàries, el toc de queda, l’ús de la mascaretes, les distàncies personals, els horaris forçats, el tancament de l’oci nocturn, les restriccions dels accessos als parcs naturals, la prohibició de fumar, el preu de l’electricitat, el carnet de vacunació, el control fiscal, el rastreig informàtic, la vacunació.

És necessari tot plegat? Doncs el pensament que origina aquetes línies és que no. Però no pas perquè no siguin normes necessàries, sinó que no haurien de ser una imposició.

No ens estan retallant llibertats, ens estan apel·lant al civisme.

Aquesta injecció de racionalitat i educació que hem guanyat durant anys, haurien de ser suficients perquè obréssim amb prou seny com per preservar la nostra salut, els nostres boscos, la convivència o la natura, sense que ens ho hagin de dir.

I així no caldria dictar retallades ni imposicions, sinó simplement utilitzar el sentit comú. Però, on està el parany? És més fàcil prohibir que educar? O potser és que no hem assolit els aprenentatges?

No sé si m’he explicat.