Tots ens hem preguntat, en un moment o altre de la nostra vida, què ens emportaríem a una illa deserta. Si haguéssim de triar un nombre finit d’objectes, segurament ens decantaríem per cobrir les nostres necessitats bàsiques amb eines per assegurar l’alimentació, per protegir-nos de les inclemències del temps i de la natura i, personalment, m’emportaria una caixa gegant de llumins. He de reconèixer que he estat incapaç a la meva vida d’encendre un foc entrexocant dues pedres o fregant un pal sec dur en una taula de fusta.
Estic segur que Robinson Crusoe, el personatge de Daniel Defoe nascut ara fa més de tres-cents anys, hauria signat a ulls clucs tenir aquest equipatge en naufragar a la desembocadura de l’Orinoco. Ara bé, diversos estudis recents, posen una altra prioritat per damunt d’aquestes: el telèfon mòbil. Una anècdota, si voleu, però demostra la importància que té viure en línia. I escric viure expressament perquè segons el proveïdor de xarxes privades virtuals NordVPN ens passarem vint-i-vuit anys, nou mesos i deu dies connectats a Internet.
La majoria d’aquest temps, més de vuit hores, s’inverteix a veure continguts a plataformes digitals, mentre que en dediquem dues menys a consultar les nostres xarxes socials cada setmana. També ens passem més de quatre hores visionant vídeos i altres tantes, escoltant música. Aquesta quantitat es redueix a la meitat quan ens dediquem a comprar per la Xarxa o a tasques administratives quotidianes, com la gestió de la banca en línia. I al lloc de treball, estem més de dinou hores connectats.
No seré jo qui negui les millores que ha aportat, aporta i aportarà Internet a les nostres vides. Al contrari. Ara bé, crec que estaria bé controlar el temps que passem en línia per evitar «oblidar-nos de viure», com ja va avisar Johann Wolfgang von Goethe fa uns quants segles.
