Aquesta és una paraula que sempre m’ha costat de llegir, escriure i pronunciar. Però és el nom d’una malaltia que sol ser més freqüent en dones de la franja d’edat compresa entre els 40 i els 60 anys. També se l’anomena la síndrome seca. És una malaltia reumàtica, autoimmune, sistèmica que és crònica.
Es caracteritza per sequedat als ulls i a la boca, ja que hi ha una disminució de llàgrimes i de saliva. Aquesta malaltia també pot afectar a altres llocs del cos com són les articulacions, les glàndules de secreció externa, els pulmons, els ronyons, algunes zones de l’aparell circulatori i també el sistema nerviós.
L’evolució natural de la malaltia és lenta i la majoria de persones afectades només presenten les molèsties provocades per la disminució de la hidratació als ulls i a la boca. Per això es queixen de tenir uns ulls i una boca seca. Aquesta disminució de la producció de saliva provoca dificultat per a mastegar i empassar el menjar. Cal beure més aigua. Pel que fa als ulls hi ha la sensació de tenir-hi sorra. També poden haver-hi lleganyes en llevar-se al matí i molèsties provocades davant l’exposició solar o lumínica artificial. Altres llocs de cos que es poden ressentir d’aquesta sequedat són la vagina, les articulacions. Són freqüents l’aparició de cansament, el restrenyiment, els refredats, la dificultat per menjar i per parlar així com l’aparició de llagues a la boca.
I el diagnòstic, qui el fa? Davant la sospita clínica, el pacient és derivat pel seu metge de família al reumatòleg qui fa una visita mèdica completa. Aquesta inclou una exploració física i unes proves complementàries. Es demanen unes anàlisis i proves específiques pels ulls, o una biòpsia de les glàndules salivals i un examen de les llàgrimes. Com hem vist pel que fa a la clínica, ja podem intuir que a la diagnosi si sol arribar d’una manera molt tardana. Moltes vegades es fa per exclusió d’altres malalties.
Aquesta malaltia tampoc té un tractament que la guareixi, però sí que es poden alleugerir els seus símptomes. Als ulls s’hi poden posar llàgrimes artificials, o un drap humit, diversos cops al dia, també ajuda si un s’hi posa ungüents oculars a la nit i ulleres de sol de dies. Cal anar a l’oftalmòleg de forma periòdica. Pel que fa a la boca, per mitigar els símptomes, es pot utilitzar la saliva artificial i beure molta aigua. Cal evitar prendre alcohol i el tabac, els aliments massa ensucrats i mastegar xiclets sense sucre, ja que ajuden a fabricar més saliva. Cal extremar la cura i atenció a la boca, raspallant les dents tres cops al dia. Calen les revisions periòdiques al dentista. Quan la sequedat és vaginal s’utilitzaran lubricants i hidratants i es faran les revisions ginecològiques oportunes. Pel que fa a la pell, s’hidratarà correctament i s’obtindran beneficis de l’ús de productes d’higiene de civada.
Cada dia es pot aprendre una cosa nova. En el món de la Medicina això és inacabable. Aquesta malaltia que descrivim avui n’és un exemple. La síndrome de Sjögren és relativament freqüent però desconeguda per a moltes persones. Avui n’hem fet una petita pinzellada per donar-la a conèixer. Porta un nom una mica difícil de pronunciar, però no per a les persones que la pateixen.
