Exactament el mateix dia que el senyor ministre convidava una generació a treballar més del que se li havia dit al llarg de la seva vida, una altra notícia permetia als empleats de la Caixa, majors de cinquanta-dos anys, acollir-se a la prejubilació. Vaig haver de llegir dues vegades el diari mentre estossegava, ja que m’havia empassat un bocí de torrada per l’altra banda.

Ja feia temps que els baby boomers sabíem que les nostres jubilacions estaven, per dir-ho suaument, compromeses. Però malgrat ser una cosa cantada, era com si d'alguna manera ens neguéssim a acceptar-ho, i per això, quan ho comentàvem, sempre dibuixàvem un somriure als llavis, com si la relaxació dels nostres rostres ens ajudés a creure que allò que dèiem que havia de passar, potser mai no passaria.

En el fons es tracta de treballar mentre et digui el sistema, ja que aquí del que específicament s'està parlant és de la sostenibilitat d’aquell a partir de les nostres contribucions. I alguns, bastants, molts dels que decideixen aquesta mena de coses, entenen molt bé de què parlen, ja que han sigut funcionaris, durant tota la seva vida, amb càrrec a les arques públiques. La qual cosa tampoc és una garantia que tinguin clares les idees, o si no, només cal veure els embolics que han creat en les últimes setmanes els canviants senyors ministres, que si ara les pensions que si ara la carn.

Però la veritat és que ens haurien d'explicar molt bé als ciutadans com és possible que a alguns se'ns convidi amablement a treballar tants anys mentre que a d'altres, amb poc més de mitja centúria d'edat, se'ls permet una jubilació daurada. Ep, que no és que estigui en contra que la gent pugui jubilar-se després d'haver cotitzat uns bons anyets, però si es tracta de la pervivència econòmica de la mamella, i el sistema és únic per a tots els espanyols, a què es deu tal diferència? I, si us plau, que no em vinguin amb contes que això qui ho paga és la banca, que ja fa temps que m'afaito i sé molt de qui cobra després la banca quan les coses van mal dades.

De la mateixa manera que es canvia el sistema de prestacions partint dels burros treballadors, perquè arribin fonts a les arques, potser hi hauria d'altres partides pressupostàries com les de defensa que es podrien transferir per tapar el forat. Ah!, i si fos possible atacar el problema i ajudar les empreses a incrementar les cotitzacions allà on toqui, que no sé si algú li ha dit al senyor ministre que el nostre jovent està a l'atur o fuig a països on es valora el seu talent.