Escriu Óscar Tusquets a Vivir no es tan divertido, y envejecer, un coñazo (Anagrama, 2021) que va descobrir les grans estrelles de la música a la ràdio. Un receptor Zenith va acostar l’arquitecte, dissenyador, pintor, assagista, pensador i escriptor –i segur que em deixo alguna habilitat més– a la veu de Fat Domino, Bill Haley o els Platters, entre altres, a través de la Voice of America. En el viatge literari pels seus records, el feliç octogenari també recorda com va gaudir de Louis Armstrong al Windsor, Ray Charles al Palau o Édith Piaf a l’Olympia. Quina enveja!
La ràdio ha estat l’altaveu per on molts de nosaltres ens vàrem enamorar de la música. Malgrat la multiplicitat de plataformes actuals, aquest mitjà continua sent una fàbrica d’èxits. I a cada nou estiu, manté la recurrent recerca de la cançó més escoltada de les jornades caniculars. Molts d’aquells que ja hem superat la cinquantena, recordem els dies en què aquest mèrit se l’enduia la música d’un anunci de texans, la cançó promocional d’un recopilatori estival o la sintonia d’un refresc. Tot això, molt abans que les marques de cervesa decidissin seduir-nos amb campanyes plenes de bonisme o que els youtubers entressin en l’equació.
En aquests dies, en què hem seguit Le Tour i esperem l’arrencada de La Vuelta, no podem passar per alt el paper de les retransmissions de ciclisme en la cançó de l’estiu. Des de Sheyla & B. Devotion (1978) als actuals, els burgalesos La M.O.D.A., la música de Paul McCartney and Wings, Azul y Negro, Tino Casal, La Unión, Ivan, La Oreja de Van Gogh, Marta Sánchez o Carlos Baute ha precedit les imatges de la serp multicolor mentre es guanyaven l’atenció del públic.
És evident que estiu i música segueixen sent un bon combinat: refresquen i estimulen a parts iguals. Ara bé, davant del nou repunt de la pandèmia, toca gaudir-los amb sentit comú. L’èxit d’aquest any depèn de tots nosaltres.
