Darrerament s’utilitza força aquest concepte, però ara, en la mesura que va creixent l’activitat econòmica relacionada amb el mar, esdevé un model a qüestionar. Com ja va passar amb l’economia social (i cooperativa), l’autèntica per a alguns, era i és la que és solidària i sostenible, l’altra, encara que sigui sense ànim de lucre, a criticar-la, i si és amb ànim de lucre, als inferns. Ara, amb l’economia blava, ens trobem amb un cas similar, si no és solidària, sostenible, participada, horitzontal, arrelada al territori, etc., ja no és economia blava.
És clar que estem en el temps de la cultura del no i de la polarització, però si seguim filant tan prim en tots aquells àmbits que representen un salt respecte a l’economia mercantil clàssica, fòssil, depredadora de recursos, ens estem tirant un tret al peu. Benvinguda tota l’economia blava, que pel fet de ser-ho, ja es preocuparà de tenir uns llindars de sostenibilitat en consonància amb les actuals tendències de bones pràctiques ambientals, ateses les creixents directives europees i resolucions internacionals.
Però si, a més, és una economia blava, social i sostenible, exportable a altres indrets, com seria el cas del turisme sostenible, perfecte. Caldria posar en valor les recomanacions de Nacions Unides sobre el mar, com a sector estratègic de primer ordre, per tal que el gruix de l’economia «gris» que encara gestiona els 400.000 milions d’euros que genera l’activitat econòmica a la riba mediterrània, esdevinguin progressivament economia blava i sostenible, molt més fàcil de reconvertir que a terra. El mar és un camp inexplorat encara per múltiples activitats, des de parcs eòlics marins (allunyats de la costa, certament, però sense buscar tres peus al gat perquè no es facin), fins a cellers submarins de vi (en el cas de Roses sense anar més lluny amb el vi Elixsea), des de papereres flotants (per recollir residus), fins a navegació recreativa silenciosa o slow (res de motos aquàtiques), des de turisme blau de descoberta o albirament de dofins i balenes, fins a spa i zones de wellness més accessibles i populars, i no sols per a població amb mobilitat reduïda, sinó per posar a l’abast de la població els beneficis terapèutics dels banys de mar, sorra, sol i argila. Sense oblidar els dispositius d’adaptació al canvi climàtic que ja s’haurien d’estar endegant a les nostres platges en regressió. Cent vegades l’economia blava, a la grisa que patim (fòssil i nuclear) invisible per certs sectors.
