La primera casualitat va tenir lloc un dia que ara mateix no recordo. Això, però, no és el més important, el més interessant és quina era la primera casualitat? Doncs un dia, escoltant a Catalunya Ràdio un reportatge de referència històrica, un dels tertulians de renom afirmava que una societat sense líders històrics era una societat sense rumb. Aquestes paraules em van fer reflexionar i vaig pensar quins d’aquests dirigents podíem tenir a Castelló d’Empúries. Se’m van ocórrer uns quants, per exemple: la comtessa Joana d’Empúries, el comte Ponç Hug IV, el cronista Jeroni Pujadas o l’alcalde republicà Josep Bordas de la Cuesta...
La segona casualitat parteix d’aquesta primera. A causa d’aquelles reflexions radiofòniques, se’m va ocórrer fer un escrit en aquest mateix espai, ara fa uns quants dimarts. En aquella columna proposava a les autoritats municipals el següent: Us imagineu una escultura de Joana d’Empúries o de Ponç Hug IV sobre un immens cavall o llegint alguna composició trobadoresca? Jo sí, que m’ho imagino, i m’ho imagino prop de la Catedral de Santa Maria... També els deia que, sobretot al centre històric, tret de la dedicada a Joan Alsina, no tenim cap més referència amb forma de monument. En canvi, a Empuriabrava, n’hi ha unes quantes més: la de Carles Fages de Climent, de Jordi Ametlla, o El peix de l’amistat, de Lorenzo Quin ... Però les més populars són, sense cap mena de dubte, les anomenades: A l’aguait, Posidó i Nereida, l’Empordà, els Cavalls de Mar o el Rellotge de Sol, totes elles de l’artista Josep Tapiola.
La tercera casualitat neix d’aquesta segona i continua. La setmana passada, parlant amb un castelloní va recordar-me que aquelles figures patrimonials d’Empuriabrava que jo anomenava a la segona casualitat, efectivament van ser idea, disseny i obra de Josep Tapiola, però qui les va fer realitat, qui les va tallar, qui les va soldar i donar forma foren els propietaris del taller Casadevall del carrer Muralla, l’Eugeni i en Joaquim. Crec que és de justícia esmentar aquest fet i posar la realitat en el lloc que es mereix.
