Fa mesos que els camps de futbol són buits de públic i de càntics, on ningú fa l’onada, ni entona l’himne. Res més que crits enllaunats i, potser, seients de colors. Tot plegat, una pen. I ara que comencen a permetre d’omplir l’aforament, em pregunto si mai tornarem a la normalitat, si mai els estadis retrobaran la comunió entre els aficionats i els jugadors.
El futbol ha canviat, com tot en els darrers anys i sembla que el jovent que puja no està massa per la feina d’omplir les grades. Exceptuant els de primer nivell, els que juguen les grans competicions i que tenen la seva figura mediàtica que arrossega els fans, als clubs modestos els costarà tornar a fer pinya. Hem de reconèixer que la tecnologia ens ha facilitat les coses, però també que ha canviat radicalment els costums i les formes de viure.
Així les coses, ens estem acostumant a una immediatesa informativa i a uns filtres per temes que fan que els mòbils treballin per nosaltres. No ens cal anar al camp per saber com va el partit, ni qui ha marcat, en temps real, i veure el resum just en acabat.
Que lluny queden els temps del camp del Far o fins i tot els primers de Vilatenim on s’havia d’anar a guardar lloc amb antelació, que esperàvem l’arribada del veí de seient per la salutació quinzenal i gaudíem de 90 minuts de pipes, olor de Fària i crits a l’àrbitre. I el vespre de diumenge, sortir del cinema amb presses per passar pel carrer Sant Pau a cercar el senyor Poloni per comprar el Marcador i saber què havien fet els rivals i en quin lloc de la taula estava el nostre equip favorit.
No podem evitar els canvis i, per això, penso que ens haurem d’acostumar a veure estadis buits, com fa anys que passa a Figueres i altres clubs comarcals. Si no fem res, sembla que els streamings, la televisió temàtica i les aplicacions mataran l’assistència de l’aficionat habitual per relegar-lo a l’ocasional, com aquell que va al Camp Nou un cop a l’any a fer-se la foto.
La partida pressupostària per la venda d’entrades s’haurà de substituir per altres recursos, com ja s’està començant a fer, si volen salvar econòmicament les temporades. I si a tot això afegim l’ambició dels magnats de la comunicació i d’alguns grans clubs, que encara pretenen tancar més el cercle amb competicions exclusives, ja cal que els ajuntaments dels pobles petits comencin a cercar usos alternatius als actuals terrenys municipals dels camps de futbol.
